La pornografia és assenyalada com un dels mals de la nostra societat. Però el plaer ens agrada, ens agrada Molt! I Aquesta contradicció és el punt de partida de “Jo porn, tu porno”. El sexe fàcil i ràpid, l’amor, les addiccions, la solitud i l’obsessió són els ingredients d’una recepta que està en procés de creixement i evolució. Sense dogma, sense límit, amb veu pròpia i particular. Aquesta obra post-dramàtica se sitúa en la via que uneix l’entrecuix i el cervell.

Com va destacar Carme Planells en el lliurament del Premi Octubre de Teatre 2018 –que Queralt Riera va guanyar ex aequo amb Neus Nadal, amb la peça L’amor (no és per a mi, va dir Medea)–, és important que hi hagi dones que escriguin sobre dones. Es pot dir que aquesta és una de les constants en la dramatúrgia de Queralt Riera; així, les dones són també les protagonistes a Dona. La veritat s’embolica com un plat d’espaguetis o a Aquí, en què tres veus diferents atorguen vida a les emocions polièdriques d’una sola dona que ateny estatus col·lectiu com a representant del seu gènere pel que fa a la manera d’afrontar la vida i la mort, la veritat i la mentida. També aquesta dualitat, veritat i mentida, s’erigeix en un dels temes clau en les peces de Riera; prenem com a exemple Todos, on l’honestedat és el motor que permet a l’ésser humà gaudir de la felicitat, en tant que la irreversibilitat de la mort actua com a revulsiu que ens indueix a replantejar-nos l’existència. La tragèdia, exposada sense grandiloqüències i entesa com a part de la vida, o la comèdia, assentada en la mateixa quotidianitat, així com la disfuncionalitat de la família, són els principals eixos vertebradors de la seva producció.