La petjada de Joan Brossa a la ciutat de Barcelona es fa més present encara amb la instal·lació d’una placa literària a la façana del darrer immoble en què visqué Joan Brossa amb la seva companya Pepa Llopis, defensora i difusora de l’obra del poeta fins a la seva mort, just ara fa deu anys, i primera presidenta de la Fundació Joan Brossa. Així doncs, aquest migdia s’ha fet l’acte oficial de descoberta al carrer de Gènova, 25. L’acte ha comptat amb la presència de Mercè Centellas, filla de Pepa Llopis; Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa; Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació; Joan Subirats, tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; M. Rosa Alarcón, regidora del Districte d’Horta-Guinardó; i Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica. La instal·lació de la placa literària dedicada a Joan Brossa i Pepa Llopis forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.
Joan Brossa i Pepa Llopis conviurien al carrer de Gènova des de 1972. A partir de llavors, i per primera vegada, el poeta tingué un equilibri emocional, però, a més, un cert ordre s’instal·là en la seva quotidianitat. Llopis es convertí d’alguna manera en la seva secretària però també en la impulsora de la seva obra i, gràcies a ella, augmentaren les edicions d’obra gràfica i d’objectes de Brossa. D’altra banda, compartí amb ella uns moments molt importants de la història del país: la mort de Franco, la transició, el retorn de Tarradellas, la instauració de la democràcia, etc. I Pepa Llopis fou testimoni dels reconeixements al poeta. Aquest, d’altra banda, es feia gran alhora que el reclamaven a tot arreu. Ella era la que contestava a la gent i procurava atendre a tothom, amb un respecte i una delicadesa extraordinaris. Evidentment, Llopis fou molt més que una secretària: una persona molt intel·ligent, culta, desperta i amable; una dona lluitadora i valenta, molt conscient de les dificultats que les dones tenien per ser elles mateixes; i una amiga i veïna extraordinària que es desvivia perquè tothom que estigués al costat, se sentís còmode i feliç.
