La gentrificació i l’anècdota són les temàtiques centrals de l’exposició Avui mentre venia m’han dit que ja no en queden, a cura d’Helena Calafell, Abril Carretero Balcells i Anna Vilamú Bosch.
La mostra és el resultat de la investigació duta a terme per l’equip del Programa d’Investigació Curatorial (PIC) 2024, el projecte de suport a la creació, la investigació i la curadoria artística del Centre de les Arts Lliures i la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya.

El procés és simple: un barri popular és colonitzat per les classes acomodades i pel turisme; de retruc, la tipologia d’establiments de la zona canvia per adaptar-s’hi. En conseqüència, els veïns i comerços de tota la vida en són expulsats progressivament. Aquest problema sistèmic que, malauradament, s’està donant al centre de moltes ciutats és la temàtica central de l’exposició “Avui mentre venia m’han dit que ja no en queden”.
A través de propostes artístiques participatives que utilitzen l’anècdota com a metodologia per parlar d’aquestes qüestions, i que juguen amb el menjar, l’espai i el relat, la mostra proposa construir un espai-temps a tall d’oasi contrari a les dinàmiques que imperen al barri del Born. Una mena d’espai expositiu de resistència que arrenca amb una jornada compartida i que s’activa dues vegades més.

Aquesta exposició és el resultat de la investigació duta a terme per Helena Calafell, Abril Carretero Balcells i Anna Vilamú Bosch a partir de creuar la situació del context i els continguts de la mostra “Carles Santos. I ara, què?”, en el marc del Programa d’Investigació Curatorial (PIC) 2024, el projecte de suport a la creació, la investigació i la curadoria artística del Centre de les Arts Lliures i la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya.

L’EQUIP DEL PIC 2024
L’Anna, l’Abril i l’Helena es troben de manera anecdòtica; fruit de la resolució de la  convocatòria PIC 2024 que enguany gira entorn de l’exposició “Carles Santos. I ara què?”, a cura d’Ona Balló i amb la col·laboració d’Elena Lasala.
Decideixen intentar fer-se amigues com a única manera de tirar endavant un projecte; embarcades en l’intent d’amistat, tot sigui dit que van pel bon camí, es troben cada dimarts per divagar.
Intenten adoptar el rol de curadores; de la mateixa manera que el fil uneix les perles del collaret o l’escuradents travessa la gilda.
El punt en el qual es troben és la formalització del procés creatiu a través dels interessos que les atrauen; un entramat de disciplines que es materialitzen en forma interrogativa sobre un paper kraft, l’anècdota com a llenguatge i l’art al servei de.
Totes tres tenen ganes de generar un espai que sobresurti i faci entrar; de manera amable, gustosa i progressiva volen ser les amfitriones d’una jornada en la qual tothom és convidat.