Durant la guerra civil, la tieta Antonieta, que vivia al pis del carrer d’Alfons XII, marxà a França i Brossa s’encarregà de guardar-li el pis. Això li donà una certa llibertat. Actuava de franc com a mag en diversos centres d’Esquerra Republicana, al Teatre Bosc, a la rambla del Prat.

Ho feia vestit de xinès amb el nom de Wu. Arribà el moment en què la República cridà la lleva de Brossa, però la família li recomanà que no s’hi presentés. Fins que no li tocà més remei. Seria destinat al front de Lleida. A partir d’un episodi militar, Brossa va escriure el seu primer text. La guerra acabà, tanmateix, molt aviat per a Brossa, ja que fou ferit en un ull, tal com explica al poema “La batalla del Segre o la segona naixença“. De resultes d’aquest fet li quedà una cataracta traumàtica per a tota la vida.

En acabar la guerra, i una vegada recuperat, li tocà anar a fer el servei militar a Salamanca. Hi aniria amb un grup de catalans. Tingué la sort de fer d’assistent per a un tinent, amb qui es va fer amic. Li va explicar que feia jocs de mans i que li agradaria d’actuar i el militar li va aconseguir una actuació en un festival organitzat a Ciudad Rodrigo. El jove Brossa demanà a la família que li fessin arribar els atuells i el vestit i així fou anunciat com a Wu en aquell festival.