Pel que fa al teatre, l’any 1983 acabà l’edició del Teatre Complet. Al llarg dels 80 i els 90 hi hagué algunes representacions importants. En general, Brossa estava insatisfet amb les representacions que s’havien fet de les seves obres, amb molt poques excepcions. El 1997 s’obrí el Brossa Espai Escènic al carrer d’Allada Vermell impulsat per Hermann Bonnín i Hausson. La part més «accional» de la seva producció, en canvi, li produí moltes compensacions. Les representacions dels strip-teases per part de Christa Leem, els espectacles Gran sessió de màgia en dues parts de 1981 i Poemància del 1996 del mag Hausson, o les accions musicals elaborades amb Josep Maria Mestres Quadreny o amb Carles Santos en són alguns exemples.

La vida de Brossa havia sortit, doncs, dels cercles tancats per passar a ser un ciutadà conegut i reconegut, que era reclamat arreu. En els últims temps estava molt desenganyat de la vida política i, en general, de la humanitat. Pocs dies abans d’acabar l’any 1998, un migdia, en sortir de l’estudi, caigué per les escales i quedà estès al terra del replà principal. Entrà a l’Hospital de la Vall d’Hebron en coma i moria l’endemà. Era el 30 de desembre de 1998.