El cercle s’havia anat fent força gran i Brossa era conegut pel petit món d’intel·lectuals de l’època que intentava fer creació contemporània i estar al dia sobre el que es feia. En aquesta etapa començà a escriure odes sàfiques. El gènere li permeté penetrar en la temàtica social, de denúncia política o de defensa de la terra, com es pot copsar a El pedestal són les sabates del 1955 i a Avanç i escampall del 1959, i a la vegada tocar el tema amorós des de l’experimentació formal. És el cas d’El tràngol del 1952.

L’any 1956 Brossa va fer un parèntesi en les seves activitats habituals i marxà a París, tot aprofitant un viatge de Pomés i Riera. Després de parar a Lió, on vivia Cuixart, i de veure strip-tease per primera vegada, s’instal·là a París, a casa del pintor Joan Vilacasas. L’estada fou molt profitosa i escriví dos llibres a partir de les seves impressions: Poemes de París i El poeta presenta quinze pantomimes. Després de quatre mesos, tornà a Barcelona.

Pel que fa a la vida privada, seguia amb la situació de distanciament de la seva família, tot i que anava a dormir a la casa familiar. Durant el dia escrivia al pis d’Alfons XII. Tot sovint dinava o sopava amb els amics, els quals es complaïen a escoltar-lo i l’esperonaven a continuar escrivint. Pel que feia als diners, venia llibres prohibits i amb el que en treia ja en tenia prou per a la seva subsistència. L’any 1958 agafà un nou estudi a la cantonada del carrer Balmes amb la travessera de Gràcia. Les vistes i l’alçada d’aquest estudi l’inspiraren un poemari, Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet.