La col·laboració de Brossa amb Dau al Set arribà fins al 1953. Malgrat això, les divergències aparegueren des del primer moment. La contribució de Brossa a la revista és bàsicament literària.

Hi publicà sonets, romanços (una part dels Romancets del dragolí, del 1948, fou editada l’any 1950 pel segell Dau al Set, amb dibuixos de Ponç), proses (entre les quals, els coneguts oracles dedicats als tres pintors) i, sobretot, obres de teatre (El crim, Nocturns encontres, Esquerdes, parracs i enderrocs esberlant la figura i La mare màscara). D’altra banda, alguns números són autèntiques simbiosis literàrio-plàstiques amb Joan Ponç. Altrament, és singular la presència de tres poemes experimentals de Joan Brossa a la primera exposició que Dau al Set va fer a la Sala Caralt l’any 1951.

A grans trets, la revista volia trencar amb l’ambient i situació que vivia el país amb l’afany de recuperar l’avantguarda artística catalana que havia estat interrompuda amb la guerra. De fet, el MoMA la va classificar com una de les vint primeres revistes avantguardistes publicades durant el segle XX. Hi influí l’estètica magicista i l’esperit surrealista i també el pensament existencialista i la ideologia marxista. Hi abundaren els números monogràfics. La combinació de textos i d’il·lustracions i l’exploració tipogràfica la dotaren d’un estil molt característic.