Artboard 1

Presentació

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998)

Poeta en el més ampli sentit del mot, escriví poesia en estrofes tradicionals, poesia quotidiana (també anomenada «antipoesia», per la temàtica i forma prosaica), proses, teatre i guions de cinema. A la vegada, experimentà en poesia visual, objectes, instal·lacions i poemes corporis. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts.

Començà la seva trajectòria durant els anys quaranta, de la mà de Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol l’any 1947 i Dau al Set el 1948 i col·laborà assíduament amb artistes. Malgrat desplegar una activitat intensa des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan començà a ser conegut des del punt de vista literari gràcies a la publicació de Poesia rasa i fins al 1986 en què s’inaugurà la primera exposició antològica a la Fundació Miró, ‘Joan Brossa o les paraules són les coses’. A partir d’aquest moment el poeta s’imposà com una de les figures cabdals de la literatura i art catalans contemporanis.

7 etapes vitals

Joan Brossa en una atracció, amb la família, damunt de la mare. Autor desconegut.

Els primers anys

Joan Brossa naixia a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte. El pare, Joan Brossa i Clariana, era gravador de bronze i tenia una gran habilitat manual.
Joan Brossa i Joan Miró a la presentació de llibre U no és ningú a la Galeria Joan Prats, 1979. Fotògraf: Martí Gasull

De la imatge hipnagògica al sonet

En plena postguerra, la família el pressionava perquè treballés però ell no en tenia ganes. L’únic que li interessava era continuar l’evolució literària que havia iniciat de la mà d’ Enric Tormo, un impressor que va conèixer a Salamanca. I aquesta cadena que començà amb Tormo, continuà amb el pintor Manuel Viusà i acabà amb Josep Vicenç Foix.
Joan Brossa a l’estudi del carrer d’Alfons XII. Anys cinquanta

Dau al Set

L’època de Dau al Set s’inicià per la suma d’una sèrie d’amistats. Primer seria Arnau Puig l'any 1943. Amb Joan Ponç es conegueren l’any 1946 mitjançant el fill d’un farmacèutic. Així començà una amistat que donà uns fruits artístics i literaris de gran valor.
Joan Brossa, estirat a terra i assegut en una cadira. Anys 50. Fotògraf: Roman Ferrer

El gir social

A finals dels quaranta apareix en la vida dels components de Dau al Set un personatge cabdal: João Cabral de Melo, poeta brasiler que era a Barcelona com a vicecònsol del seu país. Les converses amb ell foren decisives per a gairebé tots, ja que els introduí en el marxisme i en la necessitat que l’artista es comprometi amb la societat.
Pere Portabella, Eduardo Chillida, Joan Brossa i Antonio Saura a Antibes, 1960. Fotògraf desconegut

Diversificació poètica

Durant els anys seixanta seguiria la febre creativa i la producció es diversificaria. Les publicacions poètiques es reprendrien amb Poemes civils, llibre escrit l’any 1960 i que veié la llum l’any següent gràcies a la iniciativa de Joan Prats. El llibre venia apadrinat per una coberta de Tàpies i un aiguafort de Miró.

La sortida al carrer

Els anys setanta representaren la sortida al carrer, de manera àmplia i popular, de l’obra de Brossa. El 1969 havia aconseguit publicar El saltamartí, un poemari escrit el 1963, però la censura havia mutilat força el llibre. Les seves relacions amb l’oposició política i, més concretament, les seves simpaties amb el PSUC, li facilitaren la publicació dels llibres que tenia al calaix.
Joan Brossa a la 2a Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, 1983. Fotògraf: Jaume Maymó

Brossa al món

Brossa iniciava el seixantè aniversari amb un ambient propici per a la creació alhora que augmentaven els projectes i li plovien els encàrrecs. Lluís M. Riera comissarià la primera exposició d’objectes i poemes visuals de Brossa a la Galeria Prats.