D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).
Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.
Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:
- Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
- Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
- Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.
Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:
L’inconegut món
concentrat en un punt viu.
Silenci en blau.
#HaikuBrossa
Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:
Muntanyes de llibres
Papers per terra
Passa un home amb un barret negre.
<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973
En paraules de Pere Gimferrer:
Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].
Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!
[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.
