Durant el curs escolar 2023-24, 24 escoles i 763 alumnes han participat de les activitats organitzades des del Departament d’Educació de la Brossa. Després de la IX Jornada Educativa organitzada el passat 4 de juliol, en la qual es van obrir moltes qüestions entorn els projectes híbrids entre art i educació, el Servei Educatiu de la institució ha presentat el programa educatiu per al curs escolar 2024-25. Una programació plena de propostes poètiques i de creació, amb visites guiades a la Fundació, recomanacions teatrals, projectes de llarga durada i recursos educatius per treballar a l’aula.
La proposta educativa 2024-25 de la Brossa continua oferint activitats per a alumnes com els itineraris per Barcelona, les visites guiades a la Fundació i recomanacions d’arts escèniques per gaudir amb l’alumnat; i també ofereix projectes de llarga durada per a escoles, adaptats a les necessitats de cada centre educatiu i segons les nostres metodologies. Com a novetat per al curs vinent, el Servei Educatiu de la Brossa proposa les Suites Pedagògiques Habitables, una proposta educativa per fer a l’aula que posa en pràctica les diferents destreses poètiques per repensar i avivar els significats de les coses i les nostres relacions amb el món i l’univers.
El programa educatiu de la Brossa compta amb el Segell de Qualitat del Consell d’Innovació Pedagògica de Barcelona.
EDUCACIÓ BROSSIANA
Vet aquí un arbre que, en lloc de fruits,
produeix objectes; els més característics són:
cigarrets, sabates, gorres, guitarres, arquetes,
ulleres, guants, pilotes, caretes, paraigües,
perruques, banderes, rellotges, plàteres,
ventalls, cintes, xerric-xerracs, etcètera.
Joan Brossa, “Vet aquí un arbre…”
Els entra-i-surts del poeta (1986)
Una educació brossiana és una educació que barreja llengua, art i pensament de manera indisciplinada i anticategòrica; que multiplica l’infinit que són les paraules amb l’infinit de les coses del món, col·locant-les ben a la vora, i traçant entre elles el camí de la sensibilitat. És la defensa d’una paraula performativa que modifica l’estat de les coses del món, i que accepta l’estrangeria amb la qual un poeta sempre s’apropa a la seva terra. L’estrangeria d’una manera d’anomenar que sempre és insòlita, forana, i que alhora s’arrela al dir popular.
