La porta sempre està oberta.
Després d’haver-me rentat les mans
i la cara em vaig ficar al llit.
L’ocell era blanc i, en efecte, em va
enlairar per l’espai i em va deixar
el pic mateix d’una muntanya alterosa.
Joan Brossa, Poemes públics, 1974-1975
A punt d’acabar el curs escolar, restem confinades, però el programa educatiu de la Fundació Joan Brossa no s’ha aturat amb la terrible irrupció de la pandèmia. Des de casa hem continuat treballant en alguns projectes iniciats abans d’haver d’alentir la nostra activitat, quedant-nos durant molts dies a casa. A les nostres llars, en espais improvisats de treball, Joan Brossa ens ha seguit acompanyant amb llum creativa i creadora. Com s’han transformat les activitats educatives?
El curs passat va començar ‘Variacions’: un projecte destinat a repensar i replantejar els itineraris urbans que ofereix la Fundació, situant en el centre als i les seves protagonistes, alumnes de diferents cursos i cicles educatius amb qui estem treballant. Així, el curs passat vam treballar amb els equips docents i els grups d’alumnes de p4 de l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, el grup de quart i cinquè de primària de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i el grup d’alumnes de sisè de l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat. Amb tots ells i elles vam iniciar un procés de reflexió i la nova conceptualització de tres itineraris urbans que formen part de l’oferta educativa de la Fundació: el dels jardins Joan Brossa a Montjuïc, el que té lloc al Velòdrom d’Horta, i el de Ciutat Vella
El resultat d’aquestes primeres ‘Variacions’ ja està en marxa amb els itineraris dels Jardins Joan Brossa i del Velòdrom d’Horta i ara estem en procés de creació del nou itinerari de Ciutat Vella que es podrà gaudir a partir de setembre. Pel que fa a aquest curs 2019-2020, el nostre objectiu era renovar d’una banda la ruta de Sant Gervasi, en col·laboració amb l’Institut Ernest Lluch de Barcelona, que resta pendent de cara al curs vinent perquè la situació present ens ha forçat a prendre aquesta decisió, i de l’altra, la ruta de la Rambla, amb els i les alumnes de primer de batxillerat d’Arts Escèniques de l’Institut Milà i Fontanals, també de Barcelona. Malauradament, el 13 de març es va iniciar un confinament i un estat d’alarma que canviarien els plans inicials, però que, com hem comentat, no aturarien l’activitat del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.
La primera sessió que vam realitzar amb els i les alumnes de l’Institut Milà i Fontanals va consistir en el seguiment de la ruta de la Rambla, ‘Aprendre a mirar’, per detectar què els agradaria canviar a partir d’una sèrie de propostes i dinàmiques que es realitzarien en dues sessions a les aules del centre educatiu proposades per la Bàrbara Bayarri i dues sessions realitzades per les docents de l’institut amb l’assessorament de l’educadora de la Fundació. En el transcurs d’aquestes sessions es va analitzar curosament la ruta existent i es va arribar a una mena de “diagnòstic per a l’acció”: la proposta que va sorgir de l’alumnat consistia a fer menys parades i a realitzar les diferents activitats amb més profunditat. A més, es va treballar a l’entorn de la pel·lícula Foc al càntir, amb guió de Joan Brossa i dirigida per l’artista Frederic Amat, que, com veureu, ha acabat prenent protagonisme en la nova activitat encara en procés de creació.
Les tres darreres sessions programades a les aules de l’institut no es van poder realitzar atès que el 13 de març van tancar tots els centres educatius de Catalunya. Però des de la Fundació Brossa vam seguir treballant sense perdre de vista la importància i el protagonisme dels i les alumnes en el procés de creació d’una nova activitat. A partir del diàleg sobre la pel·lícula Foc al càntir i del treball sobre la ruta ja s’havien proposat una sèrie de dinàmiques i s’havia arribat a una sèrie de conclusions. Així, tot i que aquest procés de treball presencial amb els i les alumnes del Milà i Fontanals es va veure interromput per la pandèmia i el confinament, tota la feina feta amb ells durant el mes de febrer ha permès continuar treballant amb les docents i els i les alumnes i pensar com reformular la ruta a través de reunions de reflexió col·lectiva. Per això, vam compartir el guió cinematogràfic de Brossa Foc al càntir, escrit a finals dels anys quaranta i realitzat, com hem comentat anteriorment, moltes dècades després per Frederic Amat, amb els i les alumnes i els vam convidar a buscar poemes de Brossa que hi tinguessin un vincle per començar a activar més qüestions relacionades amb l’activitat futura.
La primera conclusió a la qual vam arribar reprenent el treball fet a l’aula, i partint de les consignes dels alumnes de reduir les parades de la ruta i de treballar amb més profunditat la pel·lícula, va ser que la idea de variar la ruta de la Rambla potser s’havia transformat i que el que concebríem seria un nou taller situat a i amb la Filmoteca de Catalunya que prendria com a eix central la pel·lícula Foc al càntir. Això prové, en gran part, d’una anàlisi acurada de les propostes dels alumnes, que reduïen la ruta a molt poques parades i que veien central la projecció i la comprensió de la pel·lícula.
La primera conclusió a la qual vam arribar reprenent el treball fet a l’aula, i partint de les consignes dels alumnes de reduir les parades de la ruta i de treballar amb més profunditat la pel·lícula, va ser que la idea de variar la ruta de la Rambla potser s’havia transformat i que el que concebríem seria un nou taller situat a i amb la Filmoteca de Catalunya que prendria com a eix central la pel·lícula Foc al càntir. Això prové, en gran part, d’una anàlisi acurada de les propostes dels alumnes, que reduïen la ruta a molt poques parades i que veien central la projecció i la comprensió de la pel·lícula.
On som ara? Un cop vam esbossar una primera estructura de l’activitat, ens hem reunit de nou, aquest cop en format virtual, amb els i les alumnes del Milà i Fontanals. Ha estat una sessió molt rica, amb aportacions espectaculars, a partir de les qüestions que els hem formulat en relació amb la possible proposta i el debat. Així després d’esbossar l’esquelet d’una primera proposta amb ells i elles, a partir de les conclusions extretes de les sessions a l’aula i després d’aquesta trobada virtual, hem pogut donar vida, músculs i moviment a aquest cos naixent d’una nova activitat educativa.
Cloe Masotta
Mediadora. Fundació Joan Brossa
