D’on parteix el projecte?
A l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer creiem en el treball en xarxa perquè sabem que quan més avancem és quan compartim i col·laborem entre nosaltres i amb els altres.
Aquesta manera d’entendre l’educació és la que ens porta a treballar colze a colze amb altres entitats de l’entorn, tant del barri com de la resta de la ciutat. És per aquest motiu, i perquè és una manera d’apropar una part de la cultura catalana als nens i a les nenes, que vàrem iniciar la col·laboració amb la Fundació Joan Brossa ara fa ja tres cursos dins del projecte Apadrina el teu equipament.
Quins objectius té el centre?
L’escola té diversos objectius: ser una porta que permeti a l’alumnat sortir a fora i conèixer el món i a la vegada que faciliti que el món entri a l’escola i els nens i les nenes puguin interactuar-hi i descobrir-lo; vetllar per l’arrelament de l’alumnat al barri i a la seva ciutat; apropar la cultura en general i la catalana en concret; fomentar la creativitat de l’alumnat; fer-lo conscient i part implicada en la sostenibilitat; i fer de l’alumne el protagonista del seu aprenentatge. En definitiva, treballem per fer créixer els nens i les nenes i fer-los persones responsables, lliures i compromeses.
Com la poesia de Brossa es posa al servei del tema de curs del centre?
El cicle inicial té com a interès principal treballar un projecte relacionat amb el canvi climàtic, el reciclatge, l’estima i la cura pel medi ambient.
A partir d’unes reunions prèvies de les i els mestres del cicle i la Fundació Joan Brossa vàrem arribar a uns acords pel que fa a la temàtica i a la manera com treballar-la amb els alumnes de primer i segon de primària. Tot seguit, es varen calendaritzar les sessions del projecte i plantejar com es dinamitzarien dins de l’aula.
La idea inicial era la de crear un llibre d’artista de grans dimensions que es centrés en la temàtica plantejada des de l’escriptura i la creació que es presentaria per Sant Jordi.
El projecte, però, es va anar modificant en funció a l’interès de l’alumnat. Això va fer que es canviés el producte final d’un llibre per la creació de cartells amb lemes que defensessin el medi ambient i que, posteriorment, repartiríem pel barri.
Com es desplega l’experiència?
El projecte va ser plantejat per desenvolupar-se durant els mesos de febrer i març: una sessió a la setmana que seria dimarts al matí de 8.30 a 13h. En total es varen fer quatre sessions d’una hora per a cada curs. Aquestes sessions es varen plantejar de forma diversa:
El primer dia a l’aula es va iniciar a partir de la lletra A: la primera lletra de l’alfabet i la lletra que representava la porta d’entrada al coneixement per al poeta, un dels signes més icònics de la poesia visual de Brossa. La Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa, va mostrar als alumnes una A de cartró i va fer que anessin pensant quina forma se li podria donar o quina utilitat podria tenir: un barret, un vaixell, etc. Tot seguit, va presentar la lletra O. Aquesta vegada els nens i les nenes havien d’escriure alguna cosa que volguessin cuidar. Van sortir idees com el mar, la família o les plantes. Aquesta sessió va permetre descobrir la poesia visual de Joan Brossa i veure com es poden crear poemes a partir de lletres. Aquest exercici va permetre introduir les lletres i entendre que no només serveixen per escriure sinó també per representar un pensament.
La segona sessió es va realitzar al pati. Al terra hi havia una clau dentada en què les serres significaven totes les lletres de l’abecedari menys la lletra U. S’inspirava en un altre poema visual de Joan Brossa que vol transmetre que la poesia ens obre portes, ens permet descobrir emocions i sentiments, racionalitzar el que imaginem i imaginar una altra realitat. En aquesta activitat havien d’escriure alguna cosa que els agradaria canviar en una cartolina blanca i les accions que es comprometrien a fer en una cartolina vermella. Al final de la clau hi havia la lletra U enganxada a un cistell. Els alumnes hi anaven dipositant les cartolines escrites. En acabar, la Bàrbara va anar traient del cistell els escrits del alumnes, els quals sortien a explicar el motiu de la frase i les anaven col·locant a terra.
A la tercera sessió, dins de l’aula, els alumnes van anar dient paraules relacionades amb el tema del medi ambient. Entre tots vam escollir-ne una i els nens i les nenes van fer un acròstic en un costat d’un full i a l’altre un dibuix que els fes pensar en aquella paraula. Reciclatge i incendi van ser algunes de les paraules que van sortir.
A l’última sessió els i les alumnes, per grups, van inventar-se un lema per posar en el seu cartell, un disseny fet per Paula Durán. Aquest havia d’estar relacionat amb la cura del medi ambient. Després l’escrivien en un full que ens va donar la Bàrbara on hi havia tots els elements del poema visual de Joan Brossa que havíem treballat en les sessions anteriors. Els equips escrivien el lema dins de la O al costat de la clau i a la dreta de la lletra U. Finalment, i de manera oral, cada grup va sortir a llegir el seu lema.
Què n’aprenen els alumnes?
Amb els poemes visuals de Joan Brossa els alumnes aprenen una altra manera de fer poesia amb diferents tipus de lletres i de dibuixos. També se’ls ensenya diferents formes de text: acròstics, lemes, etc. Tot això implica jugar o no amb la rima, amb la disposició de les paraules, etc.
Com havia d’evolucionar el projecte i fins on s’havia d’arribar?
El producte final del projecte era crear uns cartells que s’anirien a repartir pel barri del Poble-Sec, a les botigues amigues del camí escolar. Així doncs, els lemes creats a l’última sessió s’escriurien en uns papers reciclats que els nens i les nenes elaborarien amb la Fundació Joan Miró. La idea era buscar un dia per fer una sortida pel barri, que l’alumnat expliqués el projecte i que es conscienciés la gent sobre la problemàtica del medi ambient.
El projecte “Una altra manera de viure” i el treball col·laboratiu amb dues entitats culturals alhora permetria adquirir nous aprenentatges enriquidors i motivadors atès que els i les alumnes serien els protagonistes dels missatges que després farien arribar a la gent del barri.
Núria Cervera i Maria Lorente
Mestres de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer
