El passat 21 de maig la Fundació Joan Brossa va acollir una jornada adreçada a personal docent i organitzada des del Departament d’Educació en el marc de l’Any Joan Brossa. Aquesta sessió volia ser un punt de trobada entre docents que han desenvolupat projectes educatius amb els alumnes dedicats al poeta i, a la vegada, mostrar noves formes d’experimentar amb la poesia brossiana.
Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, va fer la conferència ‘Joan Brossa o la fugida de la sordesa dels laberints’. Bordons va explicar de quina manera Brossa concebia el sistema educatiu. El poeta considerava que a la vida s’aprèn però no s’ensenya, que l’escola no hauria de transmetre coneixements sinó més aviat contribuir a ser persona, que s’haurien de canviar les dinàmiques i les rutines i que el mestre hauria de despertar interès entre els alumnes i hauria de ser el portador del fanal tot implicant-se en el projecte i participant en els processos d’aprenentatge per tal de crear una comunitat d’interpretació. La poesia de Brossa, crítica, quotidiana i irònica, hauria, doncs, de fomentar el diàleg, la reflexió, la creació, la recerca i, sobretot, la capacitat d’emocionar-se. També hauria d’explorar nous llenguatges comunicatius i introduir les xarxes socials amb la voluntat de posar l’estudiant en el centre. Bordons parlava de la necessitat de generar un aprenentatge significatiu, que vagi més enllà, amb aules vives i despertes. Finalment, Bordons va destacar que Brossa era poeta i que, per tant, tant important és la poesia visual com la poesia literària a l’hora de treballar-lo a l’aula.
Després d’aquesta conferència, diferents docents i alumnes van presentar experiències desenvolupades en els centres educatius:
Algunes d’aquestes experiències posaven de manifest la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules, la importància d’implicar i fer emocionar els alumnes i les possibilitats que ofereix Brossa en clau interdisciplinar. Un aspecte a destacar fou el fet que el poeta esdevé un punt de partida per explorar el món que ens envolta.
Per acabar, Judith Barnés explicà de quina manera s’està treballant a la Fundació Joan Brossa amb els centres educatius. En destacà la necessitat de generar projectes de llarga durada amb les escoles, de formar els docents en matèria poètica i brossiana i de defugir de les unitats didàctiques per generar projectes experimentals. Per la seva banda, Laia Torrents, del col·lectiu Cabosanroque, presenta la guia educativa que acompanya la instal·lació visual i sonora ‘No em va fer Joan Brossa’.
