Des del mes de gener la Fundació Joan Brossa ha realitzat, com cada any, la formació adreçada a docents de cicle infantil, primària i secundària amb un interès especial per la figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes. Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, pretenen presentar l’univers creatiu del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes transversals a l’aula. La formació consta de quatre sessions presencials que es duen a terme entre els carrers del centre, l’arxiu del MACBA i la seu de la Fundació. Aquesta edició, però, no s’ha pogut dur a terme tal com estava pensada, ja que poc després de l’inici es va decretar l’estat d’alarma sanitària. Tot i estar confinades, continuàvem en actiu i amb l’inesperat repte de traslladar el contingut de la formació al format digital.
La primera sessió, ‘Pels camins de Joan Brossa. Itinerari per Ciutat Vella’, va funcionar amb normalitat. El punt de trobada va ser la Plaça dels Àngels, a la porta del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA. El recorregut per Ciutat Vella presenta el poeta i les diferents maneres en què creava poesia, tot posant de manifest el vincle que tenia amb indrets com ‘El Teatre Poliorama’ o la botiga ‘El Rei de la màgia’. L’última parada va ser l’Antic Espai Escènic Joan Brossa on vàrem aprofitar l’escenari públic que hi ha al carrer Allada Vermell per representar alguns poemes escènics brossians. Marc Magrinyà, docent de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona i alumne nostre, va traslladar el recorregut al format digital i en obert, de forma voluntària. Així doncs, ara l’itinerari es pot seguir des de casa a partir d’aquesta ruta virtual.
Uns dies més tard va començar el confinament. Primer ens vàrem dedicar a pensar com podíem continuar la formació a distància sense perdre ni la proximitat ni la qualitat dels continguts i de les dinàmiques creatives. Com que no esperàvem aquesta situació, vàrem crear una nova proposta que no estava inclosa en la formació i que vàrem titular ‘Entre sessions’. La idea era establir diàlegs poètics entre Joan Brossa i altres creadors contemporanis com Jordi Larroch o Chema Madoz. Amb els diàlegs que van crear els docents vàrem pensar que podíem donar una volta al retorn clàssic de resposta mitjançant un correu electrònic. I va ser com, després de valorar alternatives diverses, vàrem optar per maquetar els diàlegs tot creant punts de llibre. Com que Sant Jordi estava a prop, els vàrem compartir aquell dia amb els docents i ells amb tothom gràcies a les xarxes socials.
Amb els dies extra de marge que ens va donar la proposta ‘Entre sessions’, vàrem actualitzar la formació per continuar-la des de casa. Així doncs, vàrem prendre la decisió d’ajornar la segona sessió, ‘Arbust Brossa. Visita a l’arxiu del poeta’, atès que consistia en una visita al l’arxiu personal de poeta dipositat en el MACBA, a la qual la Glòria Bordons (vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa) mostra i explica com eren els processos creatius de Brossa. Veure de prop els escrits i altres documents de Brossa és quelcom insubstituïble. Cal afegir-hi que aquesta sessió finalitza amb un taller creatiu. Per aquest motiu, la sessió tindrà lloc quan sigui possible accedir a les instal·lacions de l’arxiu, a mode de cloenda d’aquest procés col·lectiu d’aprenentatge.
La tercera i la quarta sessió, ‘El poeta de la paraula i de la imatge’ i ‘La quarta dimensió de Joan Brossa’, van ser dutes a terme en línia. Per compartir tot el contingut i per rebre les creacions dels docents vàrem habilitar un Google Drive compartit. Tot i perdre la posada en comú en viu, el fet de compartir els treballs ha donat accés a la feina dels companys i a poder-la consultar en qualsevol moment. Aquest avantatge ens ha fet reflexionar sobre si pot ser enriquidor per a edicions futures crear novament un espai digital on compartir contingut i creacions. Per dinamitzar els continguts de les dues sessions hem tractat de generar propostes diverses com gravacions de veu properes al podcast, retorns creatius de la feina feta pels docents o eines de maquetació per fer més atractiva i clara la informació escrita. D’aquesta manera, el retorn de la tercera sessió, dedicada a la paraula i a la imatge, l’hem fet creant una constel·lació poètica amb el Canva en què cada estel vermell dona lloc a la creació d’un dels docents. Una part de l’esforç que hem fet ha estat destinada a buscar vies de connexió, és a dir, a fer que tothom sentís que a l’altra banda de la pantalla hi ha algú que l’escolta i que l’acompanya amb cura i atenció. A la darrera sessió, alguns docents van realitzar videocreacions a partir d’algunes escenes de la pel·lícula ‘Foc al càntir’, d’altres van donar vida a alguna de les seves escenes o, fins i tot, n’hi ha que van fer la seva pròpia adaptació.
Finalment, la darrera entrega de la formació consisteix a la crear una unitat didàctica aplicada a l’aula a partir de l’experiència viscuda. En aquest cas, el canvi ha estat mínim, atès que és una part pensada per fer-se de forma individual i no presencial. La Lídia Llorca de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i la Marga Araguas de l’Escola Octavio Paz, també de Barcelona, presentaran les unitats didàctiques generades, titulades ‘M’agrada la A’ i ‘Una capsa de Joan Brossa’ respectivament, a la VI Jornada Educativa Joan Brossa ‘A partir del silenci’ que celebrarà la Fundació el 2 i 3 de juliol, de forma virtual.
Aquesta etapa ens ha impulsat a reinventar-nos, ens hem vist avocats a pensar fora de la capsa. Pel camí, hem fet ús d’eines digitals que coneixíem i d’altres que hem descobert i que ens han permès de generar altres maneres d’aprendre i de compartir. Ara hem de continuar reflexionant sobre de quina manera afectarà aquesta experiència a les edicions formatives futures i què podem incorporar a la formació presencial per fer-la, encara, més enriquidora. Els interrogants s’obren pas i, amb ells, altres formes de creativitat possibles.
