Convivint amb la pandèmia, l’estat de l’alarma i les incerteses que això suposa, des de la resistència i amb plena convicció en el sentit, les oportunitats i les fortaleses del projecte, seguim imaginant-nos possibles continuïtats, activant la tercera i última fase de Brossart, una proposta del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, que vam començar a caminar plegades entre les mestres de l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART (EART) ara fa tres anys.
Així doncs, recuperem la corporalitat i ens retrobem en viu i en directe per explorar conjuntament com podem donar resposta a les següents preguntes, estirant del fil del que va ser aquell Tastet d’accions desplegat en temps precovid: De quina manera ressonen els Poemes Civils de Joan Brossa a Bordils? Com podem desbordar-ho i portar-ho cap a altres llocs? I l’expansió del grup motor d’alumnes i docents a les seves companyes? Quin paper juga la comunitat educativa? I les famílies? I les veïnes? Com acollim les veus de les habitants del poble per desplegar un retrat col·lectiu? Podem explorar maneres de narrar relats o històries de vida? I el recorregut sonor? Si els llocs tenen memòria, quins records guarden?
Sessions de treball entre el grup motor format per alumnes i mestres de l’escola i EART amb els Poemes Civils de Joan Brossa i l’espai públic de Bordils. Per grups barrejats, l’alumnat de 4t a 6è analitza i selecciona 6 poemes i 6 llocs del poble que senten propis, i fan vibrar la veu de l’artista, pensant i realitzant activitats des del cos, el so, el joc i l’objecte, on la paraula habita el centre. L’escolta en i dels llocs possibilita acollir una nova capa en el procés, la memòria. I és en aquest moment quan es planteja fer una recerca de records del territori, implicant a altres agents com les famílies i veïnes del poble.
Accions compartides entre el grup motor i l’escola per donar a conèixer la proposta, implicant totes les alumnes i mestres. Durant diverses trobades, l’alumnat de 4t a 6è convida a les seves companyes a participar en les activitats que han dissenyat per cadascun dels llocs del poble, desbordant els Poemes Civils de Brossa i habitant-los d’una altra manera.
De l’Escola al Poble. Expansió del procés creació. Amb el suport de l’Ajuntament de Bordils, decidim continuar explorant la memòria del poble recol·lectant relats de vida entre el dins i el fora de l’escola. Per fer-ho possible, amb l’energia del grup motor d’alumnes i mestres i l’acompanyament d’EART, assagem maneres d’explicar vivències vinculades als diversos llocs, començant a desplegar un retrat col·lectiu escoltant les veus que ressonen entre alumnes, mestres, famílies i veïnes del poble. Entre paraules, converses, històries, emocions, sons i altres formes de narracions possibles, poc a poc, es va generant un arxiu col·laboratiu del territori, l’Arxiu Sonor Bordils, amb la voluntat de ser un espai d’acollida de sabers, memòria i coneixement col·lectiu, obert, viu i en canvi constant del context de Bordils.
Itinerari poètic: Arxiu Sonor Bordils
Arriba el dia, i despleguem un recorregut sonor pels llocs del poble amb la implicació de tota l’escola. Ens organitzem en 7 grups formats per alumnes i mestres, barrejant edats i cursos. Recordant l’acció de Brossa per la “Barcelona antiturística” que va començar al Liceu, continuant en una botiga de màscares o la gossera municipal, entre altres parades, qüestionant les nocions d’itinerari i de turisme, sortim de l’escola amb els altaveus forts, i passegem records caminant entre sons per l’espai públic, acollint el valor del procés en els desplaçaments, sense la necessitat d’esperar arribar al lloc perquè passi alguna cosa.
En cada espai, als carrers, les places,… torna a ressonar Brossa: els poemes i la paraula, la quotidianitat, la gent i la memòria.
Cada grup es dirigeix al seu espai, llegeix el poema i fa una acció amb les paraules escollides dels testimonis de l’arxiu sonor corresponent. Paraules que ens identifiquen, són punt de trobada i ens donen identitat. Juguem, conversem, relacionem, fins a trobar una tirallonga, una narració, una creació col·lectiva, que ocuparà l’espai i que acollirà al grup que arribi darrere nostre.
La paraula escoltada, la paraula escrita i ara, deixem el codi QR on s’enllaça l’Arxiu Sonor dels relats de vida de dins i fora de l’escola. La Jornada a mode de presentació, on escoltem el testimoni d’uns quants i se’ns obre una porta a nous testimonis i a nous records.
La passejada continua fins a un nou espai on trobem la petjada dels nostres companys i companyes, i anem traçant l’itinerari entre poemes, espais, paraules, infants, mestres, familiars i veïnes.
Memòria col·lectiva. La memòria dels infants de l’escola, la de les seves famílies, la dels veïns, la d’aquells qui el poble acull durant el dia, la de persones nouvingudes i d’altres de famílies conegudes, … la memòria recent o aquell record que només apareix quan hi ha un desencadenant que el convidi a fer-ho, … la memòria de totes les persones que trepitgem Bordils.
Quan parlem d’aquesta memòria col·lectiva i de la necessitat de compartir-la és quan l’ajuntament reconeix el valor d’aquest arxiu i també vol participar-hi, perquè el poble és la gent que hi transita i la seva memòria ens el descriu. Així és com la voluntat de l’escola per representar el col·lectiu divers que la configura es transforma en un interès que traspassa allò imaginat, el projecte neix a l’escola però creix amb el poble i aquest se’l fa seu entenent-ne el valor.
L’escola és motor cultural i social d’un poble on la majoria de famílies treballen fora del nucli, d’un poble que aposta fort per l’esport però a través d’ell no genera prou xarxa social, d’un poble molt proper a altres localitats amb una oferta lúdica i educativa àmplia i consolidada, d’un poble amb cases disseminades -moltes d’elles enjardinades- i poca necessitat de fer ús de places i carrers com a espais de trobada, d’un poble que acull regularment persones procedents de Romania que, atrets per una oferta laboral, s’instal·len a un poble que arriben a conèixer ben poc, … L’escola és per a totes elles, sigui quina sigui la seva condició, l’espai on un moment o altre passen, el lloc on els seus fills i filles descriuen coneixences, des d’on es generen grans oportunitat de relació, on s’acompanyen les diferències i s’estira la més mínima aportació. Quan l’escola té aquest lloc en el poble és essencial que aquesta participi estretament amb les entitats municipals doncs només així, allò que apareix a l’escola acaba tenint veritablement sentit pel poble i els seus habitants, perquè aconseguir que tothom se senti seu el lloc que l’acull és complexa i requereix unir esforços mil, perquè només sentint-se part d’aquest lloc el respectes i t’hi impliques.
L’arxiu sonor dona al poble la paraula, ofereix un espai on deixar el seu testimoni, generant una veritable col·lecció de records que ajuden a descriure el poble i la seva gent. Una col·lecció en constant creixement, una mostra de generositat de totes aquelles persones que la fan créixer i de la necessitat de seguir teixint complicitats entre entitats locals, educatives i artístiques perquè aquest escenari és capaç de donar veu mitjançant llenguatges molt diversos i on totes ens hi podem sentir còmodes, perquè l’escola necessita de l’expertesa dels artistes i del recolzament de les entitats municipals per materialitzar projectes que acullen la comunitat i li retorna la paraula.
Article escrit entre l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART
