Una cinta adhesiva ha donat forma al terra d’un passadís i ha convidat els infants de tercer de primària a escriure amb el cos, a ballar un poema i a jugar un objecte.
Un any més, el projecte Apadrina el teu equipament, impulsat per la Fundació Tot Raval, ha fet possible que la Fundació Joan Brossa i l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer puguin seguir agafades de la mà. Enguany, però, ens vàrem proposar com a objectiu el fet de treballar la comunicació corporal per tal de cobrir una necessitat que demana l’alumnat de l’escola i de fer créixer una branca nova que, d’altra banda, ja s’estava desplegant dintre del projecte educatiu del centre. Per tant, endinsar-nos en l’univers creatiu de Joan Brossa a través del cos, era el repte que ens proposàvem conjuntament amb l’equip de mestres. El punt de partida eren les pràctiques corporals en relació amb un lloc d’atenció: l’objecte, l’espai i el temps.
“Transhumància”, un poema objecte de Joan Brossa, ha estat el punt de partida que ens ha portat al cos. Durant el viatge, que ha comptat amb un total de quatre sessions d’una hora de durada, els alumnes han qüestionat què és un poema, han descobert possibilitats infinites de representar-lo, han entrat a dintre i han transitat, tant als espais visibles com als invisibles. I és que ser cos ens dona l’avantatge de tenir una eina per transformar la realitat. D’aquesta forma, a través del projecte Cada cop que faig una passa el món canvia de lloc s’ha volgut posar en pràctica la immersió i la descontextualització de l’objecte amb l’objectiu d’anar més enllà, de desconstruir mirades i d’activar-ne de noves.
La metodologia general de les sessions ha seguit l’estructura següent: una obertura corporal en la qual s’han anat refrescant i introduint continguts nous sobre l’obra i la vida del poeta Joan Brossa, un treball corporal centrat en el poema objecte “Transhumància”, una activitat de treball col·laboratiu per grups i un tancament de sessió que ha servit per connectar les parades fetes durant el viatge.
Presentar i executar una pràctica oberta que comporti una investigació corporal individual i grupal no ha estat fàcil ja que s’hi afegeix la dificultat que en un mateix espai hi conviuen mirades diverses. Tanmateix, haurem trobat un orifici que ens permetrà iniciar un nou pla de treball i de descoberta conjuntament amb l’escola. Cada cop que faig una passa el món canvia de lloc ha volgut ser una pràctica d’investigació artística-pedagògica que transita per l’art de l’acció i de la dansa. Amb ganes de continuar explorant aquesta línia que ens obre múltiples formes de transitar la poesia.
