iSBiC, QR CODE / FILMS i altres séries en procés
d’Antoni Pinent

Peça seleccionada en la segona convocatòria oberta PostBrossa21. 

Al cinematògraf l’interessa el cel·luloide, per dir-ho així, desinteressadament.

En una època on tot és virtual, intangible, efímer i amb una velocitat ultra accelerada, el cel·luloide com a suport d’imatge, so, memòria i referent d’emoció, ha passat a segon terme. Però per a Antoni Pinent, aquest pas esdevé llibertat, un retorn als seus orígens i l’oportunitat d’establir un diàleg real amb les altres arts.

El cel·luloide ha pogut trencar les seves cadenes de servitud i funcionalitat única amb el cinematògraf i ara podem contemplar i gaudir d’aquest element matèric –tal com ens ofereix la mostra- amb un esperit diferent, imperfecte, autònom, reflexiu, divertit, creatiu i despentinat, on el projector inexistent no el domestica i el deixa ser a la seva voluntat. On la imaginació lúdica i poètica no té límits.

Una festa (de disfresses?) del principi de la fi, apte per a iconoclastes. Film infinit.