PUPILAS PINTABAN MIS SÁBANAS. QUADRE #2: TERESA

LALÍNEA

Compartir

El segon lliurament escènic d’aquest projecte polifònic que examina l’embriaguesa en els nostres temps fixa la mirada en les vivències d’una dona. Feminisme i contracultura en una peça guanyadora del premi Adrià Gual 2022.

El Cheli i la Teresa són els protagonistes del projecte escènic de la companyia Lalínea, que retrata una generació d’usuàries d’heroïna a partir d’un seguit de testimonis en els quals es produeix un diàleg entre la mirada científica de l’Erik, metge que les entrevista, i l’experiència personal de les usuàries. A partir de les seves paraules d’aquests personatges, éssers extrets de la més pura realitat, es dibuixen dos quadres escènics que pretenen capturar els seus universos sensibles en el marc del projecte Pupilas pintaban mis sábanas.

La protagonista del segon quadre és la Teresa, una dona que, a contracorrent de la hipermasculinitat del món underground català dels anys vuitanta, i tot i la violència social i institucional que pateixen les dones consumidores, va trobar en les drogues un mitjà d’emancipació i una xarxa de suport feminista. Per contextualitzar el seu relat, part de la investigació documental s’ha dut a terme amb la col·laboració de les participants de Metzineres, una associació que té seu al Raval de Barcelona i que treballa amb dones i amb persones no binàries usuàries de drogues des d’una perspectiva de reducció de danys.

La peça situa al públic dins l’espai escènic, un hàbitat en el qual els objectes, el so i la llum es combinen per traslladar-nos a les platges de Menorca. A través d’una narració de no-ficció basada en les experiències de la Teresa de jove a l’illa, la veu de l’Úrsula Tenorio, la directora de l’obra, proposa una meditació guiada que ofereix la possibilitat de viure sensorialment i en primera persona els records íntims de la protagonista.

Sobre la companyia

Lalínea crea dramatúrgies d’allò real en el camp de les disidències. Les seves peces exploren la relació directa amb el públic a través de la poesia quotidiana. L’úrsula Tenorio és la directora artística del projecte. La companyia ha estat resident del Teatre Lliure durant la temporada 20/21. El seu projecte José y la Barcelona disidente es va estrenar al Grec 2021 Festival de Barcelona. Cheli, el primer quadre del projecte de Pupilas pintaban mis sábanas, va ser coproduït i estrenat l’any 2022 a l’Antic Teatre.

Una coproducció del Centre de les Arts Lliures – Fundació Joan Brossa i Lalínea.

Suport a la creació: premi Adrià Gual 2022 de l’Institut del Teatre, beques Barcelona Crea 2020, Nau Ivanow, Centre Cívic Cotxeres Borrell i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Fotografies: Paula Constantino