Una obra crua i poètica que parla sobre l’abús infantil amb una veracitat transparent i que situa l’espectadora al centre del conflicte. La peça busca generar un nou discurs allunyat de la víctima i centrat en la societat: quina responsabilitat tenim com a individus davant la violència envers la canalla?
L’espectacle, que va obtenir el Premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre 2019, tanca el cicle Queralt Riera que forma part de la programació 2023-24 del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. 

Aquesta obra és un conte barrejat de testimonis reals. I també ens mostra una vida de tantes. I ens fa riure, emocionar-nos i en algun moment ens encongeix el cor. Amb poesia, amor i tendresa. Amb música, objectes i llums. Amb tota la nostra voluntat de contribuir a fer una societat millor.

“Hem posat el cor al servei de la peça i esperem estar a l’alçada de tots els testimonis que ens han regalat la seva intimitat d’una manera tan generosa.”

Sinopsi
Una nena que es diu Pruna, i que també és una dona que es diu Pruna.
Té una vida normal, un entorn normal i un secret que fa mal i destrossa per dintre.

La crítica n’ha dit:

• “Jo vull més Prunes, més històries que ens treguin el vel dels ulls. Fetes amb sensibilitat i rigor, però també amb tendresa i empatia.” – Martí Figueres, Núvol
• “Riera és nítida en l’exposició, fuig d’escenificacions excessives i té la sort de comptar amb unes interpretacions que ressonen veritat i complicitat subtil .” – Jordi Bordes, La República
• “Gracias por abordar este tema, sostenerlo en escena de forma respetuosa y sincera, y darnos la oportunidad de escucharlo, aunque duela.” – Irma Borges, Titeresante

Contextualització de l’obra
Aquesta obra és fruit d’una recerca de materials sobre el tema dels abusos infantils. Ens hem adonat que vivim d’esquena a una realitat que afecta un de cada cinc infants. El 20% de la societat pateix, ha patit o patirà abusos sexuals durant la infància. Ens adonem, en la nostra recerca, que no sabem res de res i que al nostre cap les dades sobre aquest tema s’endrecen de manera imprecisa i desordenada perquè ens és massa dolorós afrontar la veritat.
La veritat, l’amor, el reconeixement, la responsabilitat, són els nostres pilars. La voluntat artística i la creació d’una peça escènica contemporània de qualitat, el nostre motor.
Les eines que fa servir la companyia són només un text contemporani nou, una escenografia del Jose Menchero, unes músiques creades pel Joan Alavedra i un titella creat pel Carlos Gallardo que representa l’ombra de l’abús, l’abusador, el silenci i el fum. I que ha estat creat a partir de dibuixos de nens i nenes i de sensacions i de testimonis i dolors.
Pruna vol fugir de la realitat i afegir una dimensió poètica a les situacions que veureu a l’escenari.
Monòleg interior de la víctima sensacions i reflexions crues i clares.
Tot passa en un espai que és una gran habitació amb una gran catifa que sembla una gran llengua. El públic envolta l’acció i de vegades la línia que els separa de l’espai escènic desapareix.
Un muntatge que es desenvolupa entre el món real i un univers poètic i que toca el tema de la violència contra la canalla d’una manera nova. Sense realisme, però amb una veracitat transparent. I, ens situa a tots nosaltres al centre del conflicte.