• Física quàntica, micromons imaginaris i un homenatge a aquelles fantasies que, en un moment o altre, li han salvat la vida a tothom són les protagonistes de Pequeño cúmulo de abismos, l’espectacle de Cris Blanco que acollim en el marc del Grec 2024 Festival de Barcelona.
• Aquesta coproducció del Grec i el Centro Dramàtico Nacional ha passat amb gran èxit pels escenaris de Madrid.

Què passa si col·loques un forat negre en un teatre? Potser no us atreviríeu a provar-ho, però Cris Blanco és capaç de fer això i unes quantes coses més mentre us parla de forats de cuc i horitzons d’esdeveniments, però també de lluita de classes, les convencions teatrals… i la beneïda fantasia que tants cops ha permès als éssers humans escapar-se d’una realitat insuportable.
Pequeño Cúmulo de Abismos ret homenatge a la imaginació i la fa servir recreant la història d’un seguit de personatges que es troben en un espai (potser un teatre?) on localitzen un petit abisme. Conté totes les realitats possibles, vistes des de tots els angles possibles i s’estén des dels mons infinitesimals fins al macrocosmos inabastable. Potser si mireu només veureu, com un dels personatges, les rajoles d’una cambra de bany, però si us voleu arriscar a mirar l’abisme vosaltres mateixos… teniu una cita amb Cris Blanco.

SINOPSI
És el mateix un forat negre que un forat de cuc? Es tracta de la mateixa diferència que hi ha entre el pitorro d’un càntir i la boca d’un porró? Què hi ha dins dels forats negres? És la nostra infància aquest lloc feliç al qual voldríem tornar? Arribarem vives a complir els 80? Serà possible tenir als 80 algun tipus de privilegi si no els vam tenir en els anys 80? Com sap una persona que no té privilegis? És l’accés a la cultura un privilegi? Hi ha alguna cosa que no sigui diferent al que ens van fer creure en els 80? Són les preguntes petits actes revolucionaris? Són aquests actes revolucionaris suficients per a generar un Petit cúmul d’abismes?

NOTA DE L’AUTORA

«La escena, sin duda, no podía existir, pero allí estaba.»
Los reflejos dorados, Mario Levrero.

En el mundo cuántico se dice que la realidad no existe hasta que es observada. ¿Entonces qué hace, dónde está cuando no la observamos? ¿Dónde y cómo se queda? Yo de pequeña igual lo intuía, por eso me daba la vuelta rápido antes de salir de la habitación, para pillar a mis muñecos y objetos cambiándose de sitio.
La imaginación y la fantasía son el filtro que he puesto a la realidad desde siempre para poder transitar por ella. Como dice una amiga mía: «Yo de pequeña vivía en Fama, eso me salvó»
Pequeño cúmulo de abismos es un homenaje a esa imaginación que nos salvó. Un intento más de entender la realidad, o de rodearla acercándonos a todas las fantasías que podamos, desde todos los ángulos posibles, todos los barrios y todos los tiempos. Es el cúmulo de micromundos imaginarios que pueden caber en una grieta en la pared de un teatro, un abismo de realidad y ficción.
Cris Blanco

SOBRE CRIS BLANCO
L’artista va néixer a Madrid, però ha viscut molts anys a Barcelona i, des del 2003, fa les seves pròpies peces escèniques i treballa com a intèrpret en dansa, teatre i cinema. Ha treballat en escena amb Cuqui i María Jerez, Amaia Urra, Juan Domínguez i Xavier Leroy, i en cinema amb Roser Aguilar i Icíar Bollaín, entre altres. L’heu vista en espectacles com cUADRADO_fLECHA_pERSONA qUE cORRE (2004), ciencia_ficción (2010), El Agitador Vórtex (2014; es va veure al Grec 2017)), Bad Translation (2016), Pelucas en la Niebla (2018), Lo mínimo y lo pequeño (2019, amb Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol) o Grandissima Illusione, coproduïda pel Grec 2023.
Més informació