Brossa va escriure EL COP DESERT a l’edat de vint-i-cinc anys. Significativament subtitulat somni escènic, hi recrea especialitats, efectes i personatges de circ, il·lusionisme i dansa, els situa en plans i contextos inhabituals i els combina amb elements icònics i personatges reals en una successió d’escenes i diàlegs propis de l’univers dels somnis o procedents d’imatges hipnagògiques.

Projecte Ingenu
És una companyia i grup de recerca teatral nascut a principis de 2014. Els trets més característics de la companyia són la construcció d’atmosferes escèniques a través del cos, el cant i la tecnologia. En constant evolució estètica, la companyia defuig les estructures narratives convencionals per tal de generar espectacles que convidin el públic a una experiència activa i vivencial construint noves formes de convenció teatral. La nostra metodologia de creació es basa en els processos de treball prolongats en el temps, slowtheatre, que permeten incorporar l’entorn, l’actualitat i les pròpies vivències als espectacles. Això permet que el procés creatiu i l’experiència artística esdevingui un procés d’investigació i de coneixement.
Projecte Ingenu entén el teatre com l’única eina capaç de prefigurar noves formes de relació humana: una eina de transformació, capaç de reinventar la pròpia idea d’ésser humà. Precisament per això, l’acte i l’impuls creatiu de Projecte Ingenu col·loca l’actor al centre, com a pilar fonamental de la poètica escènica per retornar una dimensió humanista a l’experiència del teatre i per aquest motiu sovint promovem experiències d’intervenció comunitària (tallers, peces de creació de teatre comunitari, diàlegs i formació amb gent jove, processos de creació oberts…).
La història de Projecte Ingenu són quasi 10 anys de gran intensitat: hem estrenat 10 espectacles, hem fet més de 1000 representacions, hem tingut presència internacional en països com Xile, Regne Unit, Alemanya, Portugal, Hong Kong (Xina) o EUA. A Espanya hem fet temporades teatrals a Barcelona i a Madrid i moltes ciutats espanyoles han acollit els espectacles de la companyia en gira.
La primera etapa de Projecte Ingenu es va caracteritzar per adaptar clàssics al nostre present. Això fou un espai d’aprenentatge col·lectiu i d’experimentació que permeté fomentar les bases d’un llenguatge particular. Aquesta línia de creació de la companyia a la que anomenem clàssics en canal ha permès apropar als més joves a peces importants de la història del teatre (Trilogia Shakespeare o Yerma). En una segona etapa, la companyia augmenta progressivament la seva llibertat de creació (Vaig ser Pròsper, inFaust, La Dona Pantera, Bodas de Sangre o el funeral que el poeta no tuvo i El dia que va morir l’últim panda) i els clàssics esdevenen una font d’inspiració lliure on la imatge, l’atmosfera i el dispositiu escènic guanyen importància. Es destil·la progressivament alguna cosa similar al llenguatge ingenu que culmina amb el premi “Millor obra teatral” i “Millor direcció escènica” dels premis BBVA 2021 de TEATRE per a l’espectacle “Vaig ser Pròsper”.
L’etapa actual, que comença amb La ruta de la palta (Festival Grec Barcelona 2020), es caracteritzarà per espectacles de creació basats en aquest llenguatge ingenu i en una recerca antropològica, cultural i política de la idea del temps, en diàleg amb la nostra condició humana de finitud.

1. Contextualització de l’obra

“EL COP DESERT” és la primera obra de teatre que escriu Joan Brossa (mecanografiada l’any 1944, possiblement escrita anteriorment). Aquesta peça és inèdita i resta desconeguda perquè el propi autor no la inclou en l’edició de la seva “Poesia Escènica” publicada del 1973 al 1978 en sis volums per Edicions 62 dins la col·lecció «Clàssics catalans del segle XX».
Gràcies a la tasca investigadora de la Catedràtica de Filologia Catalana Glòria Bordons i al compromís d’Arola Editors amb el teatre català, EL COP DESERT apareix editat per primera vegada en l’edició completa de la POESIA ESCÈNICA DE JOAN BROSSA que Arola Editors realitza en motiu del Centenari del Naixament del poeta.
Sobre l’origen de la Poesia escènica el mateix Brossa confessava (1971): «el teatre va venir com una necessitat interior de trobar una quarta dimensió al poema.» Així, confessava que la seva primera intenció l’aproximà més al concepte de happening que no pas al de teatre dramàtic. Aquesta idea de la quarta dimensió del poema (que lliga perfectament amb la mirada de Federico García Lorca: “El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana”) es fa evident quan ens aproximem a EL COP DESERT.
EL COP DESERT és una peça extremadament poètica, estilísticament molt propera a la poesia hipnagògica, que és com s’anomena la primera etapa de l’autor, molt condicionada per l’interès en el subconscient (com ho fan els surrealistes). La peça és una font immensa d’imatges poètiques, plena de rèpliques amb connexions lingüístiques impossibles que fan explotar el sentit de les paraules.
La peça és un mostruari de personatges circenses (clowns, saltimbanquis, ballarines…) que, lluny de tenir una funció lúdica, són els habitants d’una mena de “somni” que convida a l’espectador a una experiència existencialista, trobant-se cara a cara amb les grans qüestions de la vida humana. Una immensa al·legoria, que, molt probablement, és una idealització de les atrocitats de la Guerra Civil.