Com és la vida quan sents que no encaixes a la societat, vius immers en un context social desfavorable i has perdut tota esperança de canvi? El Centre de les Arts Lliures i el Teatre Tantarantana presenten la primera estrena teatral en català de [BLANK], de la reconeguda dramaturga britànica Alice Birch. Una experiència de treball conjunt entre dos espais escènics de Barcelona el resultat de la qual són dos muntatges que s’exhibiran de manera simultània i interconnectada, del 16 de febrer al 12 de març. Ambdós comparteixen equip artístic, a excepció dels intèrprets i els directors. L’assessor artístic vinculat al Tantarantana, Roberto Romei, dirigirà la peça del Centre de les Arts Lliures, i Marc Chornet, director de l’àrea Arts Escèniques de La Brossa, dirigirà la peça al Tantarantana.

[BLANK]  és un conjunt de situacions que retraten dues generacions -joves (al Tantarantana) i adults (al Centre de les Arts Lliures)- i el “buit” que les separa. Família, dificultats de comunicació, herència emocional i exclusió social són els grans protagonistes del text. Helena Tornero signa la primera traducció al català d’aquesta obra polièdrica que, amb diàlegs carregats d’ironia i mancats de tot judici moral, presenta una acurada successió d’escenes aparentment inconnexes que aconsegueixen plasmar els diferents punts de vista de les persones que conviuen en realitats d’alta complexitat.

Alice Birch és una de les dramaturgues britàniques més reconegudes. El 2016, va ser seleccionada a Creative England 50 com una de les ments més creatives, innovadores i inventives del Regne Unit. És la guionista de pel·lícules com Lady Macbeth (2016) i sèries d’èxit com  Normal people (2020), Conversations with friends (2022) o la 2a temporada de Succession (2019). I la seva obra dramàtica ja és extensa i notòria. [BLANK] una de les seves darreres peces teatrals, que arriba després d’èxits com Revolt. She Said. Revolt Again (2016) i Anatomy of a Suicide (2017).

SINOPSI

[BLANK] al Centre de les Arts Lliures
[BLANK]  és la resiliència, la capacitat de resistir malgrat tot. És l’instint de supervivència d’uns adults fràgils i perduts, que emergeix quan els errors s’acumulen, quan les portes es tanquen, quan les situacions van més enllà del fet suportable. Aquell instint que apareix quan el sistema exclou i no protegeix, quan s’ha de trobar un nou sentit a les paraules mare i pare, quan el desig d’esmenar els errors del passat és insuportable. [BLANK]  és la capacitat que neix quan ajudar aquell que està en dificultats és cada vegada més difícil, quan la culpa esdevé una ferida de per vida.

[BLANK] al Teatre Tantarantana
[BLANK]  és l’absència sorollosa que acompanya les vides dels adolescents retratats en aquesta peça. Uns personatges condemnats a créixer sense l’amor matern o patern. Joves que, malgrat tot, cridaran, lluitaran, explotaran, besaran, estimaran i cercaran el seu propi camí, malgrat aquest [BLANK]  que els marcarà de per vida. Una vida que sempre s’obrirà camí, però un camí que faran amb una motxilla que sempre serà pesada.

LA CRÍTICA N’HA DIT:

★★★★
“Una obra que dona un pes impressionant a les minúcies d’unes vides caòtiques alhora que crea un sentit panoràmic de la Gran Bretanya actual… deliciosa provocació d’una de les nostres dramaturgues més apassionants”. – Daily Telegraph

★★★★
“L’obra d’Alice Birch, el títol de la qual ve amb parèntesi incorporat, és alhora un repte i una provocació.” –  The guardian

★★★★
“[BLANK], no és tant una obra de teatre com un compendi de dolor emocional.” –  Time Out London

★★★★
“Els experiments churchillians d’Alice Birch amb la forma i el llenguatge són un regal inestimable per al teatre.” –  The Theatre Times

NOTES DE DIRECCIÓ

Aquest és un projecte molt particular. En primer lloc, perquè és la primera vegada que s’estrena en català un text de l’Alice Birch. Es tracta d’una de les dramaturgues angleses amb un present i futur més prometedors. Se la coneix per ser guionista de pel·lícules com Lady Macbeth o de sèries com Succession, però la seva obra dramàtica ja és extensa i notòria.
La seva particularitat resideix en el fet que és un text dramàtic de 100 escenes que l’autora ha escrit deixant a cada posada en escena la possibilitat d’escollir les que prefereixi, de manera que cada espectacle acaba construint la seva pròpia dramatúrgia. En el nostre cas tot això es materialitza en dos espectacles simultanis: un al Teatre Tantarantana i, l’altre, a La Fundació Joan Brossa. [BLANK] és un conjunt de situacions que retraten dues generacions i el “buit” que les separa. En aquesta singular proposta, les situacions protagonitzades per joves es podran veure al Teatre Tantarantana i la generació dels pares i mares a La Fundació Joan Brossa. Les dues peces es poden veure autònomament, però totes dues formen un tot poètic, dues generacions que són dues, cares de la mateixa moneda.
[BLANK] ens parla, doncs, del “buit” que moltes vegades es construeix entre joves, i pares i mares. Un buit que es fa encara més gran quan es tracta de persones excloses del sistema per motius diversos i que el mateix sistema no aconsegueix ajudar. En aquest cas el buit el fem créixer tots nosaltres quan no sabem o no volem mirar certes realitats socials. En el fons, parlem de víctimes que tot sovint traspassen la seva condició de víctima a la següent generació. [BLANK] és l’espiral d’exclusió social d’on difícilment es pot sortir. Enmig de l’hegemonia del JO, aquesta proposta retorna el protagonisme al NOSALTRES i esdevé, així, una proposta de teatre polític.
Marc Chornet i Roberto Romei