Després d’aquella trobada culinària a l’espai d’Experimentem amb l’ART (EART) aquell juny del 2019, entre gener i febrer d’enguany comencem a donar resposta a aquell I ara què serà de nosaltres? continuant la proposta ‘Brossart’ del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, que vam iniciar el curs passat entre les mestres de l’Escola de Bordils i EART. Però ara, expandint-la a l’alumnat i famílies.
Retrobada de coneixença a l’Escola de Bordils entre mestres, Fundació Joan Brossa i EART (gener)
Reactivem el procés compartint com ens imaginem el projecte, situant l’interès a explorar la part relacional entre escola, famílies, habitants i entitats del poble de Bordils, emmarcant un projecte entre l’art i l’educació en un context comunitari, i treballant amb la vessant més social de Joan Brossa per tal de desbordar-lo cap a una pràctica de creació col·lectiva.
Construïm un mapa conceptual on situar possibles participants (grup motor), conceptes (retrat col·lectiu, sabers del col·lectiu, territori, usos de l’espai públic, Brossa, paraules, poesia civil, acció, transformació, quotidianitat, cos, dins / fora) processos (arxiu col·laboratiu, site specific, art relacional, joc, memòria sensitiva, acció / performance, cuinar / menjar) i formats (transformació, col·lectiu, ocupar espais públics, arxivar sonoritat de les paraules, arxiu d’elements i relats, retrat col·lectiu, intercanvi de jocs) obrint debats, posant en comú i organitzant plegades calendari, pla de treball i futures accions.
Pensar en les participants ens porta a definir un grup motor integrat per alumnes, mestres i famílies. I és just en aquest moment quan ens preguntem I si són les alumnes qui decideixen formar part del grup motor? Aquesta qüestió esdevé la llavor de la propera acció.
Tastet d’accions a l’Escola de Bordils entre mestres, alumnes i EART (febrer)
Durant un matí de febrer, despleguem una jornada a mode de Tastet d’accions entre l’alumnat del cicle mitjà i superior de primària (des de 3r fins a 6è), mestres de tots els cicles i EART.
La intenció és compartir les idees principals del projecte des del fer, des de l’acció, i possibilitar a les i els alumnes l’opció de triar qui vulgui formar part del grup motor o qui vulgui unir-se al projecte des d’un altre lloc. El treball col·lectiu, elements creatius brossians com l’absurd, la paraula, el joc i l’acció, i els sabers del grup són alguns dels aspectes que es posen en joc.
Amb la complicitat de les mestres i organitzats en grups barrejant cursos i cicles, grans i petits, compartim l’acollida presentant-nos des del cos, explicant un menjar o aliment que ens agrada, i generem dos arxius, un de paraules vinculades amb el treball d’en Joan Brossa, i un altre de paraules importants per a nosaltres.
En el segon acte, quatre accions en quatre espais diferents però alhora propers, en el pati de l’Escola, continuen la jornada. Joc de paraules, Sons de paraules, Relats i Poemes, i Instal·lacions deconstrueixen i ressituen en altres llocs l’arxiu de paraules del primer acte, desplegant processos creatius on la paraula habita en el centre.
Com el confinament ha afectat al projecte i com ens imaginem continuïtats
L’estat d’alarma i el confinament suposa un trencament absolut en el nostre dia a dia i el projecte no se n’escapa, queda parat temporalment. Després de la primera sotragada que ens exigeix ressituar-nos, engeguem nous i desconeguts escenaris educatius, espais de trobada virtuals amb els nostres infants i llavors, Brossart reapareix en el pensament. Recordem l’arxiu de paraules importants que vam crear aquell matí del 28 de febrer en el pati de l’escola, i ens preguntem si després d’aquest capítol de vivència confinada les paraules que, en el seu moment vam determinar com a importants, han canviat. A través dels portafolis virtuals d’aula, convidem als infants a començar una nova capsa, una capsa de paraules que ens parlin d’aquests dies que no hem pogut anar a l’escola, que hem deixat de fer coses que ens agraden i necessitàvem fer, però que també ens ha donat la oportunitat de fer-ne de noves, paraules que ara han agafat importància. La proposta es fa extensiva a tota la comunitat educativa, infants des de P3 fins a sisè, famílies i mestres, i busca documentar aquest moment històric i com l’hem viscut cada una de nosaltres. Conscients dels matisos en els que pot derivar una mateixa paraula, els convidem a acompanyar-la d’altres que hi tenen relació, que hi van de bracet, que ajuden a explicar-la o a entendre’n el significat. La voluntat de crear un arxiu de paraules en temps de confinament es materialitza en els diferents espais virtuals d’aula, en alguns d’ells es mostren, en d’altres es comptabilitzen, en d’altres es comparteixen i s’expliquen, en d’altres s’il·lustren, …
Les paraules es troben – virtualment! – i juntes fan créixer l’arxiu de l’escola. Un recull que dona identitat al que som i que ha de reflectir qui som i com ens ha afectat la vivència del confinament. Paraules que recullen el moment que vivim, que ajuden a prendre consciència del que ens ha passat a totes, grans i petites, i que reflecteixen la identitat de l’escola. Paraules que tenen la intenció de recordar-nos, en un temps futur, què hem viscut, on érem, com ens hem sentit, què ha estat essencial, què hem desitjat. Paraules que configuraran la memòria col·lectiva d’aquelles persones que avui ens hem aturat a reflexionar sobre aquests darrers dies en confinament. Paraules que, de ben segur, s’hauran transformat en relació a aquelles paraules importants que vam recollir abans del confinament, perquè nosaltres i les nostres vivències eren unes altres.
Brossa diu: “Aquest poema és una empremta del meu pas” Askatasuna, 1969-1970
La voluntat d’aquest arxiu de paraules també té la intencionalitat de deixar empremta d’aquest moment existencial que hem compartit com a societat -així com el poeta ho feia a través dels seus poemes-, de documentar aquest episodi a través del testimoni d’unes paraules que escollim com a rellevants pel significat que han tingut en les nostres vides aquests darrers mesos.
La presència d’Experimentem amb l’ART, així com l’acompanyament d’artistes en el marc escolar és indispensable, l’escola ha de nodrir-se d’aquestes disciplines artístiques perquè és des d’aquí que els nostres infants valoraran l’art com a mitjà d’expressió i transformació, l’art com a llenguatge que apropa i crea vincles en i entre la comunitat. Teixir complicitats entre aquests col·lectius, així com amb les entitats que els representen, apareix no només com una oportunitat sinó com una prioritat, imaginem continuïtats en la cerca del teixit associatiu, d’entorn i artístic que contempli l’acompanyament dels nostres infants des de l’art.
Article escrit entre l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART
