A l’escola Thau Sant Cugat es plantegen l’adquisició de les competències digitals al llarg de l’etapa d’Educació Primària a través de la creació de projectes. Segons Pepa Jiménez, mestra i pedagoga de l’escola Thau Sant Cugat, les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) “permeten fer un treball globalitzador i relacionat amb altres àrees, alhora que amplifiquen i redimensionen l’aprenentatge amb una mirada multimèdia.”
Enguany han decidit dedicar aquest treball per projectes a Joan Brossa, la seva vida i la seva obra. En aquest article, Embrossats amb les TAC, de Pepa Jiménez, hi podreu llegir tota l’experiència que aquí resumim.
Joan Brossa va ser un poeta i, per tant, allò que des de l’escola Thau han escollit per treballar amb alumnes de segon de Primària ha estat tot allò vinculat amb la paraula, entesa com un joc. Joan Brossa considerava que “el poema no queda complert si el lector o espectador no realitza la seva part, completant el significat”. Brossa, per tant, convida a mirar, pensar i participar de la seva obra. I així ho han fet a l’escola.
La primera activitat ha estat la creació d’un abecedari brossià: cada nen o nena ha triat una lletra i l’ha transformat a través del programa de dibuix Paint. “El fet que la lletra A, un cop girada, es pugui convertir en un cap de bou va ser un estímul per deixar lliure la imaginació i crear lletres ben originals. (…). Les lletres com a símbols ens permeten imaginar, crear i expressar. Les lletres com a element de joc fomenten la creativitat i la comunicació, mentre que la força del llenguatge manifesta el seu simbolisme”, afirma Pepa Jiménez.
El següent repte que s’han proposat ha estat la creació de poemes visuals. Aquesta segona activitat ha tingut dues parts: una primera d’aproximació a la poesia visual i objectual i una segona de creació.
La primera part l’han feta veient, comentant i analitzant poemes visuals i objectuals de Joan Brossa. “Els poemes visuals són una magnífica oportunitat per expressar el que cadascú veu, creu i interpreta. D’aquesta manera s’accepten les diferents opinions com un enriquiment, ja que per a cada poema hi ha més d’una resposta o interpretació”. Màquines d’escriure, ulleres, escales, bombetes, plats o serpentines de colors prenen, per tant, una significació més enllà de l’objecte. Aquest és el terreny de la màgia o la poesia.
Han utilitzat l’aplicació Joan Brossa per a tauletes, que ha servit per començar a jugar amb la composició, l’associació d’objectes i significats.
Finalment, han creat poemes visuals. Per parelles han buscat connexions noves entre objectes quotidians posats en relació. Després del disseny, han hagut de crear aquests poemes visuals a través del Paint, una eina digital al servei de la poesia visual!
