Aquesta ruta permet descobrir alguns dels llocs brossians més emblemàtics de la ciutat i visitar alguns poemes urbans que l’Ajuntament de Barcelona o altres entitats van encarregar al poeta.
L’itinerari consta de nou punts d’interès que ens portaran des del MACBA, l’equipament cultural que acull el llegat de Joan Brossa, fins a La Seca Espai Brossa, l’espai que aplega l’esperit lúdic i màgic del poeta i, alhora, la seu de la Fundació.
L’any 2012 la Fundació Joan Brossa va signar un comodat a través del qual cedia el fons documental i artístic i la biblioteca personal del poeta al MACBA. Des de llavors el museu ha assumit la responsabilitat de catalogar, inventariar i restaurar les peces que conformen el llegat així com contribuir a la difusió de l’obra del poeta.
El 1984 l’estudi format per Martorell, Bohigas i Mackay va rebre l’encàrrec de remodelar i modernitzar el Teatre Poliorama de la Rambla i van convidar el poeta a crear un poema corpori destinat al vestíbul del teatre. El resultat d’aquesta col·laboració és un objecte fascinador que sorgeix d’un encreuament particular entre la màquina i l’objecte surrealista.
Brossa se sentí especialment satisfet quan l’any 1991 el “Premi FAD Sebastià Gasch” d’arts parateatrals va ser atorgat a les escultures humanes de la Rambla, un dels seus carrers preferits. A partir d’aquell moment el passeig disposa, com si es tractés d’una petjada indeleble, del guardó del qual Brossa és autor: l’antifaç, símbol del teatre i de la festa.
El món del carnaval i de les festes populars van constituir, sense cap mena de dubte, una de les grans afeccions de Brossa. El poeta, amic de Josep Cardona i de la seva filla, Rosa, va realitzar un poema corpori per a la botiga més antiga del ram a Barcelona (fundada el 1838) que constava de dos elements: un, situat a la paret esquerra de l’entrada de la botiga, que integren dues lletres A col·locades de costat, i l’altre, ubicat al vestíbul de l’establiment, que també utilitza dues A, les quals, en aquest cas, cavalquen una sobre l’altra, com si executessin un exercici gimnàstic.
Brossa va mantenir una estreta vinculació amb el grup d’artistes que va encapçalar la segona avantguarda a Catalunya, entre els quals Joan Ponç, Tharrats, Tàpies, Cuixart o el crític Arnau Puig, conegut com Dau al Set, nom impossible que sembla ser que va proposar ell mateix. Va ser Joan Prats, que va conèixer a les reunions que feien el diumenge a la tarda a can Foix, qui va presentar-li Joan Miró. Joan Prats era propietari d’una casa de barrets on anys més tard l’editor de la Polígrafa, Josep Muga, instal·laria una galeria d’art que duria el seu nom. L’amistat entre tots tres –Miró, Prats i Brossa– va donar lloc al llibre Tres Joans, que va publicar La Polígrafa el 1978.
Si El Ingenio representa l’interès de Joan Brossa per la cultura popular, El Rei de la Màgia evoca l’esperit màgic i performatiu del poeta. Així doncs, malgrat que aquest establiment no presenta cap creació brossiana, són constants les referències que Brossa va fer a aquesta botiga d’ençà que el seu cosí Mario la hi va fer descobrir. Algunes anècdotes que caldria destacar relacionades amb el poeta són: el rodatge d’una seqüència de la pel·lícula Màgia a Catalunya dirigida per Manuel Cussó-Ferrer en què Brossa feia un joc de mans amb unes anelles l’any 1983 i l’edició de setanta-cinc carpetes en homenatge a El Rei de la Màgia amb gravats d’Antoni Tàpies i poemes brossians l’any 1986.
Dos amics i col·laboradors habituals de Brossa, el director de teatre Hermann Bonnín i el prestidigitador Hausson, van promoure la creació el desembre de 1997 del Brossa Espai Escènic, un centre de pocs metres quadrats però d’una gran significació perquè des d’allà s’impulsà la representació d’algunes obres de Brossa i la de tots aquells que treballaven en les òrbites de la seva ètica i de la seva estètica. Aquest espai va deixar de funcionar com a teatre l’any 2011 moment en què l’equipament cultural es va traslladar a La Seca, l’antiga fàbrica de la moneda de la Corona d’Aragó.
L’Escenari Joan Brossa, ubicat a l’antiga fàbrica de la moneda de la Corona d’Aragó, és, des del 2011, el nou teatre barceloní dedicat a Joan Brossa. A més, des del 2018 aquest edifici també acull la seu de la Fundació Joan Brossa amb la finalitat d’organitzar-hi activitats vinculades a l’univers brossià, a les escriptures radicals, a la performance i a les pràctiques de creació contemporànies. El conjunt de l’equipament aposta en ferm per les noves generacions per tal d’esdevenir un centre de referència que faciliti llocs de trobada i d’intercanvi a banda de crear nous discursos creatius més transversals i polièdrics.
