Joan Morey reflexiona sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les crisis existencials i la rebel·lió contra els rols de poder i control sobre el cos a Vot de tenebres. Formació del cànon, conceptes eròtics; Allò visceral i el seu (des)contingut; Despertars hàptics, excitar els sentits.
El projecte consta d’una instal·lació i una performance en tres temps. I és un dels guanyadors de la convocatòria PostBrossa 2024, junt amb Cossos oscil·lants de Laura Moreno Buueno i L’oasi urbà d’Irene Vicente. 

En l’edat mitjana, dones devotes van triar viure en reclusió entre quatre parets fins a la seva mort amb la finalitat de fer penitència o fugir de determinades circumstàncies de la seva vida social o familiar. Aquesta pràctica es coneix amb el nom de «vot de tenebres» i és l’objecte d’estudi del projecte de recerca transversal i multidisciplinària en què Joan Morey reflexiona sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les crisis existencials i la rebel·lió contra els rols de poder i control sobre el cos.
La instal·lació i la performance Vot de tenebres. Formació del cànon, conceptes eròtics; Allò visceral i el seu (des)contingut; Despertars hàptics, excitar els sentits proposen un diàleg entre el passat i el present al voltant de l’aïllament domiciliari i la pantalla com una finestra cega al món que ens concerneix i interpel·la. Explorant la relació entre cos i arquitectura, reclusió i connectivitat o espiritualitat i desig, l’artista articula una exposició en tres temps que subverteix les convencions de l’obra d’art, transgredeix el rol que ocupa l’espectador i repensa el fet artístic des d’una dimensió social.

JOAN MOREY
Llicenciat i DEA en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, des de finals dels anys noranta ha produït un extens conjunt de performances, vídeos, instal·lacions i obres sonores i gràfiques que exploren la intersecció entre teatre, cinema, filosofia, sexualitat i subjectivitat. En la seva pràctica hi conflueixen tres gèneres fonamentals en l’art contemporani: la performance (a través d’escenaris que es desenvolupen en el temps, en què sovint participen cossos humans i el mateix públic), l’apropiació (agafant i reformulant textos, formes i estils existents, sigui de fonts literàries, clàssiques o de la baixa cultura) i la crítica institucional (examinant les estructures ideològiques i de poder de les nostres institucions socials, culturals i polítiques).
D’entre les seves mostres individuals destaquen: COL·LAPSE. Màquina cèlibe. Casal Solleric (Palma, a Mallorca, 2020); COLAPSO. Máquina de representación. Claustro de San Agustín. Museo de la Universidad Nacional de Colombia (Bogotá, 2019-2020); COL·LAPSE. Màquina desitjant, màquina de treball. Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats (Barcelona, 2018) i Centre d’Art Tecla Sala. L’Hospitalet (Barcelona, 2018); COL·LAPSE. Màquina esquizofrènica a l’antiga presó cel·lular de Barcelona, la Model (Barcelona, 2019); i la producció i exhibició l’any 2017 de la performance per a la pantalla COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia, que va itinerar pels Centres d’Arts Visuals de Catalunya (Barcelona, 2017), i la performance TOUR DE FORCE, en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i diversos emplaçaments de la ciutat, gràcies a les quals li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d’Arts Visuals.