A la Paula i a en Pere les coses mai no els han sortit com esperaven.

La Paula, mare soltera, sense recursos econòmics, ha trobat en el tràfic de pastilles i alguns robatoris ‘sense importància’ la manera de sobreviure en un món cada vegada més salvatge.

En Pere, per la seva banda, un empresari amb cert èxit, només sap relacionarse de manera nociva amb les seves parelles, i ell sempre n’és el responsable, per controlador, per gelós, per obsessiu…

Una nit freda de febrer, es coneixen en un descampat per fer un intercanvi de substàncies i allà, enmig d’aquell negoci, tenen una visió, una epifania, muntaran una empresa junts.

Una empresa per organitzar festes personalitzades. Festes temàtiques. Una festa feta a mida pot ser una bona manera de fer feliç a la gent.

Felicitat = diners.

Ell té contactes i idees, i ella té molt bona voluntat i sap guanyar-se a tothom.

L’empresa, també serà el catalitzador per començar a viure la vida d’una manera més sana, per fer realitat d’una vegada per totes, les bones intencions de cadascú.

I aquesta nit, per fi, és el gran esdeveniment, han muntat una gran festa catalana, i tot just falten poques hores perquè arribin els clients. Uns clients molt importants, amb molt de poder. Avui res no pot sortir malament.

Mentre repassen amb els figurants cada entrada i sortida, els balls, les actuacions, la cançó d’aniversari, mentre revisen cada detall perquè tot surti a la perfecció, un missatge innocent farà que el que havia de ser una festa apoteòsica, amagui una venjança que ningú no s’esperava.

El camí de l’infern està empedrat de bones intencions.