Fotografia: Ana Jiménez Remacha, La Vanguardia
- Per què el fet de ser dones fa que el que diem sigui posat en dubte? Aquesta pregunta és el punt de partida de Songs for the bitch-witch women, la peça de nova creació de Mariona Naudin.
- Violència de gènere i relats mediàtics són els protagonistes de la peça, que es podrà veure del 4 al 21 d’abril a l’Espai T del Centre de les Arts Lliures.
El Centre de les Arts Lliures presenta la nova proposta escènica de Mariona Naudin, Songs for the bitch-witch women. Un espectacle irreverent i evocador que, a cavall entre la performance, la música i el teatre, investiga com funciona el mecanisme que divideix l’esfera pública de la privada i com aquesta escissió regula allò que es pot i allò que no es pot dir. Allunyada de lliçons didàctiques o morals, la peça ofereix imatges perquè l’espectadora generi les seves pròpies conclusions.
Songs for the bitch-witch women sorgeix arran del cas d’Ana Orantes (1997), que va impulsar la primera llei integral contra la violència de gènere de l’Estat espanyol, aprovada el 2004 durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Orantes va aparèixer al programa De tarde en tarde de Canal Sur per relatar els maltractaments constants que havia patit durant quaranta anys en mans del seu exmarit i, una setmana després, va ser assassinada per aquest al pati de la casa que compartien per ordre d’un jutge. Segons Naudin, aquesta peça és, d’alguna manera, “un homenatge a Ana Orantes, que va parlar tot i que sabia que probablement rebria greus conseqüències per a fer-ho”. Perquè, per a la directora i intèrpret, “parlar i que ens escoltin, que ens creguin, ens atorga inevitablement dignitat”. La peça és una coproducció del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa que es podrà veure a l’Espai T de l’edifici de La Seca del 4 al 21 d’abril.
PROJECTE GUANYADOR CONVOCATÒRIA HERMANN BONNÍN
Songs for the bitch-witch women és el projecte guanyador de la convocatòria oberta Hermann Bonnín 2023-24 del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, en la modalitat de companyia resident. La trajectòria de Mariona Naudin i l’originalitat de la peça van ser els criteris més valorats pel jurat de la convocatòria a l’hora de seleccionar aquest projecte com a guanyador.
