Disfuncionàries vol materialitzar l’imaginari col·lectiu, violent i opac, del funcionariat.
L’artista i fotògrafa Tanit Plana fa ús de la intel·ligència artificial amb instal·lacions de gran format.
L’exposició s’inaugura demà, dimecres 25 de febrer a les 18 h, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa i es podrà veure fins al 29 de març.
Barcelona, 24 de febrer de 2026 – El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa inaugura Disfuncionàries, de Tanit Plana, una exposició que explora el funcionariat com a col·lectiu que rep i alhora propaga les violències de la maquinària de l’Estat.
La mostra, que s’inaugura demà, dimecres 25 de febrer, a les 18 h, s’interroga sobre la realitat de les funcionàries – què fan, com s’organitzen, quins càrrecs tenen- a partir d’unes imatges creades amb intel·ligència artificial per la mateixa fotògrafa, qui ha construït una gran instal·lació on conviuen imatges i objectes inquietants provinents d’espais de treball del funcionariat.
El projecte va ser seleccionat a la convocatòria PostBrossa 2025-2026 per a la producció i exhibició d’instal·lacions artístiques visuals de caràcter híbrid. Aquesta convocatòria ofereix l’exhibició i recursos per a producció a projectes que segueixen “el gest Brossa”, en aquest cas una crítica, no exempt d’ironia, a les estructures de poder i a les múltiples institucions, fins i tot l’artística.
Els cossos del funcionariat
Aquest projecte neix com un dispositiu epistemològic i estètic per desmuntar l’ontologia invisible del poder funcionarial. En paraules de Tanit Plana, “no es tracta de fer una crítica banal al funcionariat com a estructura laboral, sinó de visibilitzar els cossos que hi habiten, que hi pateixen, que hi imposen i que hi són imposats. Vull parlar del funcionari com a subjecte paradoxal: alhora màscara i màquina de l’Estat-nació, i subjecte amb desig, amb trauma, amb història somàtica”.
En aquest sentit, la proposta vol exposar la violència normativa que l’Estat exerceix sobre els seus propis cossos treballadors: la reducció del desig a productivitat, la codificació de l’afecte com a burocràcia, la substitució de la veu pel protocol. Però també vol denunciar la inversió d’aquesta violència: com aquest mateix cos funcionarial —com a extensió orgànica de l’aparell estatal— opera sobre el cos civil, el vigila, el regula, el sanciona.
Intel·ligència artificial i monumentalitat
L’exposició es desplega en una gran instal·lació formada per imatges creades amb intel·ligència artificial que reprodueixen la iconografia del treball administratiu, i que són acompanyades d’objectes reals o creats provinents d’espais de treball del funcionari: separadors de taules d’oficines, manuals, estatuts, una taula d’autòpsia… L’exposició es pregunta com l’Estat treballa des de dins amb “mans de carn, papers, tonners i timbres, per perpetuar el control dels cossos”.
El gran format que permet la instal·lació reforça la tensió entre el públic i les imatges de les funcionàries exposades i, en paraules de l’artista, “obliga el cos a posicionar-se, a sentir-se petit, inscrit dins una arquitectura de poder que el supera”. Per la seva banda, la intel·ligencia artificial deixa de ser només una eina per a l’artista i acaba esdevenint també funcionària: integrada en la cadena de decisió, assumint tasques de control, reproduint la gramàtica del poder amb eficiència mecànica.
Activació de l’exposició amb Meritxell Soto
El dissabte 14 de març al vespre, la DJ Meritxell de Soto realitzarà una activació site-specific de l’exposició a través del critical DJing, una pràctica sonora que intervé, desmunta i reprograma els imaginaris institucionals mitjançant el muntatge, la fricció i la recontextualització de materials sonors, expandint en temps real les tensions entre cos, institució i algoritme que l’exposició proposa.
NOTA DE PREMSA COMPLETA
