El Centre de les Arts Lliures obre les portes al desembre amb una programació d’arts visuals, arts en viu i pensament, apostant per defensar el llegat de Brossa, promoure la creació contemporània i comprometre’s amb el sector artístic.
El nou projecte omple l’edifici de La Seca que estarà totalment obert a la ciutadania perquè en faci ús i hi circuli lliurement.
Abans d’obrir, el centre ha engegat un seguit de convocatòries públiques en diferents àmbits, destinant gairebé un 10% del seu pressupost al suport a la creació.
Divendres 17 de desembre la Fundació Joan Brossa inaugura el nou Centre de les Arts Lliures de Barcelona, un projecte cultural que habitarà l’edifici de La Seca.
El centre compta amb la direcció col·legiada de Marc Chornet, director d’Arts en viu, Maria Canelles, directora d’Arts visuals i Sheila Eroles, directora de producció i gestió que s’encarregarà de gestionar un espai amb un clar compromís amb el llegat artístic de Joan Brossa, amb la creació i la reflexió contemporània treballant en l’àmbit de les fàbriques de creació, amb vocació de servei públic i espai obert a la ciutadania, i alimentant la trajectòria de la Fundació orientada al sector educatiu i a la mediació.
La direcció artística ha presentat avui en roda de premsa el programa d’activitats que ofereix del Centre de les Arts Lliures de Barcelona, travessant tots els àmbits artístics amb uns itineraris que poden guiar la mirada a través de la programació i cicles dedicats a temàtiques específiques.
L’itinerari Joan Brossa recull totes les activitats que neixen amb la clara intenció d’apostar per la presència del poeta dins (i fora) de La Seca, edifici que des de fa molts anys ha dedicat la seva activitat al llegat i memòria de Brossa. De fet seran David Bestué amb la seva exposició La serp viva i la cia. Els Pirates, capitanejats per la Laura Aubert, qui inauguraran la programació, acompanyats per la instal·lació artística de la Lola Lasurt, El Ganxo. També tornarà a la sala Laberint Striptease de Roberto G. Alonso seguit per la cia. Les Pinyes, la cia. Real Decreto 463 i l’exposició de l’Enric Tormo, La invisibilitat del dau. Enric Tormo, gravador i fotògraf, que s’inaugurarà al març. Al desembre tindrà lloc al centre també la presentació del llibre Poesia Completa, vol. 1, de Joan Brossa a càrrec de Glòria Bordons.
Amb l’itinerari espai transitable el Centre de les Arts Lliures acull projectes artístics que transformen, donen vida i interactuen amb l’espai. La primera mostra es podrà veure el dia de la inauguració amb l’espectacle itinerant CercaBrossa, amb guió d’Albert Mestres, on es podrà recórrer els espais urbans del “mític” BarriBrossa de l’enyorat Hermann Bonnin. També l’espai expositiu demana trepitjar espais efímers i interactuar amb dues de les instal·lacions guanyadores del PostBrossa 2021, )cº de Pedro Torres i Los Figurantes de Ça Marche. Al maig i al juny qui s’encarregarà de connectar el públic amb l’espai seran La Decimonònica amb un espectacle gastropoètic i el teatre visual de Les Pinyes.
L’itinerari arts parateatrals vol marcar un viatge a través de projectes d’esperit avantguardista, però inspirats en els gèneres escènics populars que fugen de de les convencions burgeses. S’obrirà amb el cinema sense càmera d’Antoni Pinent, Instal·lació guanyadora de la convocatòria oberta de producció PostBrossa 2021, acompanyat per propostes d’arts en viu que van de les tres pallasses de la cia. Pepa Plana, al circ de Madame Gaüc, el teatre visual de Monte Isla i el mim corporal de Mai Rojas y Los Escultores del Aire.
El Cicle “Joan Casas: traductor de teatre” és un petit homenatge a un nom que travessa la història del teatre català contemporani des de la figura discreta del traductor. Per això al març s’obre un seguit de delícies escèniques que passen per la Fedra interpretada per una actriu i dues cantants líriques de la cia. MesèMes & compagnie du sarment, seguit per Dolça Sodoma meva de La Trup, Persèfone de Iannis Ritsos dirigida per Gerard Bidegain i El Nino d’Irene Petra Zani.
Les múltiples i singulars formes d’acostar-se a la creació a Catalunya marcaran l’itinerari creació independent que de març a juliol presentarà les peces escèniques de companyies i autors del panorama català com ara Pau Roca i Sixto Paz Produccions, La Ruta 40, Marc Artigau i la cia. Sala Trono o Albert Arribas i Lluïsa Cunillé.
De març a juny es podrà gaudir d’una programació que es disposa a investigar tant en el món de l’ art sonor com el de la dansa. El Cicle músiques indòmites, a cura de Xavi Lloses, proposa una sèrie d’intervencions sonores entre artistes i compositors, emergents i consolidats, amb una clara voluntat de fomentar la creació intergeneracional. Amb el Cicle de danses volubles el que es relacionarà serà el cos com a motor en diàleg amb la veu i el so; quatre peces que muten de forma i s’adapten a espais no teatrals.
El programa d’investigació curatorial coordinat per Sílvia Galí, la formació de l’Escola de poesia rasa, l’aventura editorial Publicacions La Brossa, engegada el 2021, i el cicle de xerrades en format audiovisual El poema següent ara començarà que es podrà veure tant en línia com a l’espai expositiu, conformen l’espai que el Centre de les Arts Lliures vol dedicar a Poesia i pensament apostant per projectes que comparteixen entre ells les idees de cocció a foc lent i col·lectivitat.
La programació del centre també comptarà amb propostes Familiars que no estan pensades per a nens i nenes, sinó que plantegen directament mirar a través dels seus ulls. Pot ser el cas d’una peça, en una exposició, posada a l’alçada d’un nen de deu anys, una veu que xiuxiueja noves mirades a poemes visuals, l’oportunitat de fer màgia sobre cel·luloide…
Més enllà de l’exhibició, el centre obre les portes amb una aposta clara per al suport a la creació invertint gairebé 70.000 € en convocatòries obertes, ja en marxa, generant acords amb les companyies de gestió del taquillatge al 70-30 i catxets segons proposta i programació. Aquestes mesures són una declaració d’intencions d’un espai cultural que vol valorar i reconèixer el treball artístic també des d’un punt de vista econòmic, en contra de la precarització.
Finalment el Centre de les Arts Lliures vol ser un espai obert, que apostarà per treballar en xarxa tant amb les fàbriques de creació, com generant aliances amb agents privats i públics de l’agitació poètica i artística i col·laborant amb institucions educatives i els professionals del sector, per complir una vocació pública, artística i social.
