“Si vols tenir un gran èxit, fes un festival de merda que hi aniran totes les mosques”
El passat cap de setmana 25 i 26 de gener, a la Brossa va tenir lloc un esdeveniment singular: una congregació d’artistes que es van dedicar a exorcitzar i invocar el patrimoni material i immaterial de Joan Brossa. Va ser un èxit de públic, de crítica i, el més important de tot, ens ho vam passar molt bé.
Exorcismes. Patrimoni i performativitat és un projecte transversal de la Brossa que es planteja treballar des de la indisciplina i sense jerarquies entre diferents arts per posar a disposició de la creació contemporània el patrimoni material i immaterial de Joan Brossa. Així doncs, hem incentivat una manera de fer brossiana: el gest i l’actitud radical vers la creació artística.
Als artistes convidats se’ls va posar el repte de fer una lectura pròpia de l’obra de Brossa, que van poder prendre lliurament, a través de l’escenificació, la performance o l’acció. Provinents de l’escena, les arts visuals, l’art sonor o la poesia experimental, els artistes han dibuixat un ampli ventall d’imaginaris i repercussió ben diferents per a un públic que s’ha atrevit a deixar-se portar per allò fascinant i, a voltes, potser irreverent.
Juana Dolores amb Qui diu foc, diu flama; les recreacions fantasmagòriques de Los Detectives; el cabaret d’Alba Rihe; la Commedia d’Allarte de Júlia Barbany i Núria Coromines; les peces sonores a partir dels poemes objecte de Brossa per part de Guillem Llotje; el karaoke del centaure Jaume Clotet i, finalment, la nit de vetlla oficiada per Oriol Sauleda i Arnau Musachs (amb la col·laboració d’Enric Casassas) van acabar de configurar un cap de setmana complet, a vegades inversemblant, amb visites d’ultratomba i energies singulars. Marta Pazos i Raül Refree també formen part d’aquest programa, tot i que una la vam poder veure al mes de novembre i l’altre, fins al juny, no sabrem què ens proposa.
Oriol Puig Taulé, des de Núvol, en fa una crònica detallada i declara “el que tinc clar és que aquest cicle d’Exorcismes s’hauria de programar cada any, amb artistes diferents”. Els seus desitjos son ordres i ja comencem a treballar-hi.
