Donar a veure, en la seva qualitat de llibre barroc i polièdric, assagístic i antològic, excepcional, és primordial per acostar-se a un autor majúscul del segle XX com Paul Éluard, a banda d’un intent d’abraçar tota la seva complexitat. També és un llibre profundament estètic. En bona mesura, és una antologia temàtica de la seva obra (sobre la relació d’art i pensament) fins a 1939, cosa que vol dir que recull l’època de màxima esplendor, d’ell i del surrealisme. Endinsar-s’hi és un exercici d’anivellament. Perquè Éluard tracta sempre el lector de tu a tu. No l’alliçona, no s’hi posa per sobre, hi parla, hi manté una conversa on ni tan sols porta la veu cantant. Vol reconèixer-se entre la resta com un igual.

Andreu Gomila és poeta, novel·lista, crític teatral i gestor cultural. Va dirigir el setmanari Time Out Barcelona del 2010 al 2017 i ara és el cap de programació del Teatre-Auditori de Sant Cugat. Ha publicat, entre d’altres, l’assaig literari Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca (3i4, 2019), la novel·la La mesura de totes les coses (2021), i els poemaris Carrer dels dies (Proa, 2012), Felanitx (Edicions 62, 2020), i La possibilitat (Proa, 2026) Ha traduït Cioran, Apollinaire, Bachelard, Ackerman, Foucault, Eribon i Éluard, entre d’altres. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, francès, hongarès, romanès i serbocroat.

Programa del curs

Sessió 1: Éluard de prop
Paul Éluard ens permet a Donar a veure capbussar-nos en les escletxes de la seva obra: per què l’amor, per què la política, per què Lautréamont, per què Freud, Baudelaire i Picasso? Tots els genis del 1800 i del 1900 es troben en una figura. El poeta francès va ser alguna cosa més que l’home a qui Gala va deixar per anar-se’n amb Dalí.

Sessió 2: L’evidència poètica i la comunitat
La conferència que Éluard va pronunciar a Londres el 1936 suposa un abans i un després en el pensament literari del segle XX, un cant a la fraternitat, a la veritat i a la incomoditat.

Sessió 3: Maneres de mirar
Éluard va mirar molt de prop les expressions artístiques del seu temps, sense oblidar mai la tradició, però sempre amb l’objectiu d’aprofitar-se’n, afaiçonar-la, corbar-la, allisar-la, eixamplar-la o foragitar-la. De Foucault i Proust a Berger i Guardiola, quines lliçons n’ha extret la nostra època?

Bibliografia recomanada
Donar a veure, de Paul Éluard.
La poètica de l’espai, de Gaston Bachelard.
L’ull i la navalla, d’Ingrid Guardiola
Profanaciones, de Giorgio Agamben
Existencialistes i místics. Escrits sobre filosofia i literatura, d’Iris Murdoch
Maneres de mirar, de John Berger
Les paraules i les coses, de Michel Foucault