Masterclass sobre l’artifici poètic del segle XX a partir del problema de la poesia visual i conversatori sobre les seves possibles línies de fuga al segle XXI

Què ens ensenya i mobilitza l’arxiu de l’escriptura expandida dels anys 60 i 70 avui i quines preguntes podríem llençar-li des de les pràctiques actuals? A partir d’alguns capítols i casos de la col·lecció, història i anàlisi de les poètiques més orientades al llenguatge que María Salgado va elaborar a El momento analírico, i a partir de l’experiència concreta i el pensament pràctic que va anar desenvolupant mentre anava desenvolupant la seva pròpia pràctica escènica i poètica, aquesta sessió es pregunta per l’anada i la tornada, la reivindicació i la crítica d’aquelles arts verbals i unes possibles per venir i imaginar en aquests temps tan diferents en termes sobretot de somni.

MARÍA SALGADO
María Salgado combina l’escriptura i la performance com a parts d’una investigació en el llenguatge que encara compta amb l’arxiu anomenat poesia com a pol d’imantació. La indagació ha anat prenent forma en poemaris com Hacía un ruido. Frases para un film político, Salitre, REKORD o Orientada a Stein; només performances com De lengua Trois (three) pieces (MAC Montreal, 2019), Die 3, die 1 wurde (WKV Stuttgart, 2018) o Lírica / 3 (MACBA, 2017), obres escèniques com la trilogia Jinete Último Reino, creada amb Fran MM Cabeza de Vaca (Festival de Otoño, 2021) i l’assaig El momento analírico (Akal, 2023). Doctora en Teoria de la Literatura a la UAM, es va formar també a Buenos Aires i Philadelphia. Forma part del Seminari Euraca, un col·lectiu d’investigació sobre llengües i crisis en actiu a Madrid des de 2012.