Des del seu naixement, el cinema va provocar un estranyament sobre allò real enregistrat per la càmera, una mena de desplaçament poètic de la forma habitual del percebre humà. Qualsevol paisatge, gest o objecte quotidià capturat per una càmera de cinema esdevenia extraordinari. Estava naixent una nova forma artística de representar el món exterior i alhora una nova manera d’expressar la interioritat humana. Aquesta capacitat específicament cinematogràfica, anomenada “fotogènia” per Louis Delluc, feia referència a l’aspecte poètic dels éssers i les coses, revelat per la càmera. A partir d’aquesta relació entre cinema i poesia, refexionarem al voltant d’una pregunta central: pot esdevenir el cinema, l’art de les imatges en moviment, expressió poètica? Ho farem comentant escenes fílmiques de tots els temps a la recerca d’una estètica purament cinepoètica.

“La mirada de l’ardent poeta, en el seu bell deliri, va alternant dels Cels a la Terra i de la Terra als Cels” W. Shakespeare

PROGRAMA

Sessió 1. Imatge poètica: de Jules Marey a Wong Kar-Wai
Data: 5 de juny del 2025
Prenent com a eix central de la sessió la refexió al voltant de l’expressió poètica, aplicarem les seves possibles definicions al cinema més pur, el de les imatges en moviment sense paraules. Es comentaran fragments cinepoètics del cinema dels orígens i del cinema contemporani.

Sessió 2. Paraula poètica: de Chantal Akerman a Víctor Erice
Data: 12 de juny del 2025
Seguint amb la refexió al voltant de l’expressió poètica, comentarem diferents exemples fílmics en què l’expressió poètica esdevé mitjançant la potència evocadora de la paraula i l’encarnació de la imatge. Es comentaran fragments cinepoètics propis del cinema modern i contemporani.

Sessió 3. Subversió poètica: de Maya Deren a Albert Serra
Data: 19 de juny del 2025
Per acabar amb la refexió al voltant de l’expressió poètica, essencialment subversiva i renovadora, comentarem diversos exemples fílmics trencadors i avantguardistes al llarg de la història del cinema.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
—ASENSI, MANUEL (1998). Historia de la teoría de la literatura (desde los inicios hasta el siglo XIX). Valencia, Tirant lo Blanch.
—BALLART, PERE (2005). El contorno de poema. Barcelona, El Acantilado.
—BALLÓ, JORDI I BERGALA, ALAIN (eds.) (2016). Motivos visuales del cine. Barcelona, Galaxia Gutenberg.
—BAZIN, ANDRÉ (2015). ¿Qué es el cine?. Madrid, Ediciones Rialp.
—CARRIÈRE, JEAN-CLAUDE (1994). La película que no se ve. Barcelona, Paidós Comunicación.
—CORTÁZAR, JULIO (1994). “Para una poética” dins J. ALAZRAKI (ed.) Obra Crítica /2. Madrid, Alfaguara.
—CULLER, JONATHAN (1975). La poética estructuralista. Barcelona, Anagrama.
—DORSKY, NATHANIEL (2013). El cine de la devoción. Barcelona, Asociación Lumière.
—EPSTEIN, JEAN (2014). El cine del diablo. Buenos Aires, Cactus.
—GALÍ, NEUS (1999). Poesía silenciosa, pintura que habla. Barcelona, El Acantilado.
—GIL DE BIEDMA, JAIME (1980). El pie de la letra. Ensayos 1955-1979. Barcelona, Crítica.
—KAUL, MANI (2021). Escuchamos y vemos y sentimos y entonces pensamos. Barcelona, Asociación Lumière.
—LOSILLA, CARLOS (coord.) (2023). El folio en blanco. O cómo imaginar una hipotética antihistoria del cine. Gijón, Ediciones Trea.
—MEKAS, JONAS (2017). Jonas Mekas. Cuaderno de los sesenta. Escritos 1958-2010. Buenos Aires, Caja Negra.
—MERINO, IMMA (2024). Agnès Varda. Espigoladora de realitats i somnis. Barcelona, Ela Geminada.
—PATIÑO, ANTÓN (2018). Manifesto de la mirada. Hacia una imagen sensorial. Madrid, Fórcola.
—ROMAGUERA, JOAQUIM i ALSINA, HOMERO (eds.) (2010). Textos y manifestos del cine. Estética. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones. Madrid, Cátedra.
—SCHRADER, PAUL (1972). El estilo trascendental en el cine. Ozu, Bresson y Dreyer. Madrid, Ediciones JC.
—TARKOVSKI, ANDREI (1996). Esculpir en el tiempo. Refexiones sobre el arte, la estética y la poética del cine. Madrid, Ediciones Rialp.
—VV.AA. (2007). Xcèntric 45 películas contra dirección. Barcelona, CCCB i Diputació de Barcelona.
—ZÁNTOYI, MARTA (2016). Aportes a la estética desde el arte y la ciencia del siglo XX. Buenos Aires, La marca editora.

JAVIER URRUTIA (Barcelona, 1979)
Professor d’Estètica a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Filosofa i en Teoria de la Literatura Comparada. Fundador de l’escola de cinema Educa tu Mirada. Becat pel Departament de Cultura de la Generalitat per l’assaig Cap a una ecologia de les imatges (2022). Ha impartit cursos de temàtica cinematogràfica a Gaudir UB, Els Juliols UB, La Casa Encendida (Madrid) i Etopia (Saragossa). Entre aquests cursos destaquen Cinema de l’invisible: absència, presència i aparició, Andrei Tarkovski o allò sublim cinematogràfic o David Lynch: estranyament, bellesa i emoció.