SINOPSI

La intel·ligència sempre ha estat artificial, sempre s’ha desenvolupat al costat d’artefactes que han impactat en les formes de vida humanes. En aquest sentit, els nous ecosistemes digitals han canviat la relació que tenim amb les imatges i la nostra relació intel·lectual, material i emocional. Hi ha un transvasament entre el món online i offline a molts nivells, de tal manera que els signes que compartim a les plataformes socials generen nous relats i mites culturals, fins i tot de forma involuntària. De l’’inconscient òptic, del qual parlava Walter Benjamin, passem a l’inconscient tècnic i l’inconscient tècnic produeix, no només nous relats culturals, sinó també noves formes de subjectivitats que es fan seus un reguitzell de nous valors. Quins són aquests relats que apareixen a les xarxes i aquests valors? Però cap imatge neix del no res; cada vegada és més important esbossar teories que ens permetin traçar genealogies mediàtiques i culturals. Així doncs, en aquesta sessió trobarem fils secrets per entendre aquesta deriva narrativa i identitària que ha pres la producció cultural a les xarxes socials, centre operatiu del capitalisme de plataforma. Com sempre dèiem amb l’equip del Soy Cámara (Andrés Hispano, Fèlix Pérez-Hita i servidora): “tenim la imaginació hipotecada”. Quina forma adopta aquesta hipoteca? Com sortir d’ella i crear nous imaginaris? En aquest desafiament cap a una emancipació estètica i intel·lectual, com podem aconseguir sortir dels estereotips o l’imaginari que imposen els algoritmes? Quan la creació està cada cop més lligada a mecanismes de predicció i repetició, com es pot pensar una forma de creació artística que escapi a aquestes dinàmiques? O com usar la predicció i repetició al seu favor?

BIO

Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora lectora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural. Ha estat directora del Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona des del maig del 2021 al maig del 2025. El seu treball indaga en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat i incideix en qüestions com la desigualtat o el gènere.

En gestió i producció cultural, des del 2002 fins al 2020, va realitzar continguts i coordinar projectes al CCCB com Soy Cámara, BCNmp7, Gandules, En Guerra, NANO, Canal Alfa de Kosmopolis, NOW o Xcèntric. També va coordinar el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat, 2002-2018), el Mercat Audiovisual de Catalunya (2005-2006) i el PrimaveraPro on Screen en la seva primera edició el 2016.

Va formar part del comitè executiu del Consell de la Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2021), del Consell Assessor del Teatre Lliure (2019-2021) i del Patronat d’Hangar (2020-2021).

L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB). El 2018 va publicar el seu primer assaig, L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or d’assaig). Va publicar el seu segon assaig escrit amb Marta Segarra Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (Arcàdia, 2020). El 2025 ha publicat La servitud dels protocols (Arcàdia), en la seva versió catalana i castellana.

Ha comissariat o participat a les exposicions «Vendrán las mujeres» (2025, amb Mita Casacuberta i Anna Maria Iglesias, Museo Cabañas de Guadalajara, Mèxic), «Brutal/Feral: Arquitectures de supervivència» (2025, Bòlit, suport comissarial a Andrés Hispano), «Forats per a fer un rèquiem» (2024, Bòlit), «Apories sobre l’aire» (2024, Bòlit, amb Olga Subirós), «Com va obrint-se la pell sense un punyal» (2024, Embarrat), «Vessar l’ombra: Pep Aymerich» (2024, Canònica de Vilabertran), «Fer créixer plantes en l’obscuritat» (2023), «El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta» (2023, Bòlit, finalista premis ACCA a millor comissariat), «És a no dir: Mim Juncà i Alícia Voguel» (2023, Canònica de Vilabertran), «Parar taula: Tura Sanglas, Isabel Banal» (2022, Canònica de Vilabertran), «Insectòdrom» (2022, Bòlit), «Cap a les deus: una gramàtica fluvial» (2021, Bòlit, finalista premis ACCA a millor comissariat), «Radiomensió» (El Prat de Llobregat 2009, projecte IDENSITAT), «La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema» (Museu del Cinema, 2014) i «Terralab» (2016-2018, MUME, Museu de l’Empordà).