En aquest curs intentarem demostrar que les estructures formals de les cançons es manté igual que fa, com a mínim, mig segle i que, al capdavall, la música popular ha estat sempre això, popular. A través d’un repàs de les formes mètriques més clàssiques i les figures retòriques més conegudes estudiarem les lletres de cançons d’ara i d’abans per quedar-nos amb les més bàsiques de les peces que construeixen la música que escoltem cada dia.
Combinant anàlisi de textos, una mica de teoria poètica i alguns exercicis pràctics mirarem de poder entendre una mica més de l’ofici d’escriure cançons i qui sap si no n’acabarem escrivint alguna.

PROGRAMA

Sessió 1: Els ingredients d’una cançó: vers i estructura
Data: 6 de maig
– El ritme, la melodia i l’harmonia: què hi ha de comú en la cançó popular
– El compàs quaternari
– Els poemes cantats: anàlisi d’estructures de cançons
– La mètrica i la seva influència en el ritme d’una cançó
– La rima i com la cantem: veurem com, en funció de la rima, la cançó modifica la melodia
– A partir dels punts anteriors i de l’anàlisi de cançons, mirarem d’entendre com es construeix una cançó

Sessió 2: El tema i recursos retòrics
Data: 13 de maig
– Els tòpics en la música. Els grans temes de la cançó tradicional. Parlem sempre del mateix, del mateix que els nostres avis. Com han canviat els objectes d’interès en les cançons?
– Els recursos retòrics són els trucs d’un poeta. Quins trucs tenen els cantautors i els compositors de pop

Sessió 3: Estudi de la cançó popular de tradició oral
Data: 20 de maig
– El vers heptasil·làbic com a base rítmica, la quarteta de quatre versos en art menor
– Tipus de cançons: cançó improvisada, cançó infantil, les acumulatives, etc.
– Les seves parts: estrofes, tornades, coples

QUIM CARANDELL BOLUDA (Barcelona, 1996)
És cantautor. Cap als 11 anys comença a composar cançonetes. A l’hora del pati el seu amic Pau Lanzetta les arranja i les canten amb el piano. Als 15, la seva mare li revela el més gran secret de l’harmonia: el mi i el la amb la guitarra. Més tard, l’Aniol li ensenya el ventilador i l’Oriol Valero, professor de guitarra, les dominants secundàries. Al 2017, funda La Ludwig Band amb el seu amic i soci Andreu Galofré, i posen la primera pedra del projecte El Cuartelillo. Ha fet cant improvisat a La Trobada de cantadors d’Espolla, escriu teatre musical amb en Lluc al Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant i alguns estius fa de monitor als casals de Música Activa.
Com a compositor de la Ludwig Band, ha signat tres àlbums: Al límit de la tonalitat (2020) i La mateixa sort (2021), ambdós amb el segell Indians Runners, i Gràcies per venir (Indian Runners i Ceràmiques Guzmán), que ha estat escollit per la crítica de l’Enderrock com el millor disc de rock del 2023.
Com a director i dramaturg del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, ha estrenat Les aventures extraordinàries de Fiona Pereshotròikovitx (2019), Sant Pere el Farsant (2021). L’any 2022 rep la concessió de l’ajut Carlota Soldevila del Teatre Lliure en modalitat de teatre de carrer per a la creació de la comèdia musical El Perro Cantautor, de Hambriento a Emperador. El 2024 ha estrenat la seva quarta obra amb el Col·lectiu: Artemi, el cambrer abstemi.