Cinepoema o com desautomatitzar la mirada. D’Agnès Varda a Pere Portabella

Curs sobre l'expressió poètica al cinema amb Javier Urrutia

Compartir

L’expressió poètica és un desplaçament del llenguatge habitual, una manera singular d’expressar el món i posar-lo cap per avall, un desafiament estètic que subverteix les lògiques i els sentits dominants.
Des dels seus inicis, el cinema ha estat vinculat a la poesia per la seva capacitat d’estranyar la quotidianitat i alterar la percepció. Luis Buñuel, Jean Epstein, Germaine Dulac o Maya Deren eren cineastes que feien poesia amb les seves pel·lícules, és a dir, eren cinepoetes.
El curs proposa una refexió expandida que incorpora manifestacions audiovisuals del present com el vídeoassaig, el videoclip, les sèries, la publicitat o els reels. Cineastes com Agnès Varda o Andrei Tarkovski i artistes com Andy Warhol o Pere Portabella guiaran l’experiment i articularan el laboratori. En temps de saturació visual, el cinema poètic ens permetrà reinventar la mirada.

PROGRAMA DEL CURS
SESSIÓ 1 Poetitzar el món: reencantament i crisi perceptiva.
SESSIÓ 2 Velocitat i fragmentació: de les avantguardes al fux digital.
SESSIÓ 3 La transparència del sentit: ordre i classicisme.
SESSIÓ 4 Modernitat: rebel·lió i ruptura.
SESSIÓ 5 Poètiques de la crisi: ironia, provocació i antirelat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
BALLART, Pere (2005). El contorno de poema. Barcelona, El Acantilado.
BALLÓ, Jordi i BERGALA, Alain (eds.) (2016). Motivos visuales del cine. Barcelona, Galaxia Gutenberg.
BASHŌ, Matsuo (2023). Poesía completa. Madrid, Ediciones El Gallo de Oro.
CARRIÈRE, Jean-Claude (1994). La película que no se ve. Barcelona, Paidós Comunicación.
DORSKY, Nathaniel (2013). El cine de la devoción. Barcelona, Asociación Lumière.
EPSTEIN, Jean (2014). El cine del diablo. Buenos Aires, Cactus.
GALÍ, Neus (1999). Poesía silenciosa, pintura que habla. Barcelona, El Acantilado.
MARKS, Laura U. (2000). The Skin of the Film: Intercultural Cinema, Embodiment, and the Senses. Durham,
Duke University Press.
MEKAS, Jonas (2017). Jonas Mekas. Cuaderno de los sesenta. Buenos Aires, Caja Negra.
PATIÑO, Antón (2018). Manifesto de la mirada. Hacia una imagen sensorial. Madrid, Fórcola.
ROMAGUERA, Joaquim i ALSINA, Homero (eds.) (2010). Textos y manifestos del cine. Estética. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones. Madrid, Cátedra.
TARKOVSKI, Andrei (1996). Esculpir en el tiempo. Madrid, Ediciones Rialp.
VV. AA. (2007). Xcèntric. 45 películas contra dirección. Barcelona, CCCB i Diputació de Barcelona.
VV. AA. (ed. José Francisco Ruiz Casanova) (2008). Poemas. Madrid, Cátedra.
ZÁNTOYI, Marta (2016). Aportes a la estética desde el arte y la ciencia del siglo XX. Buenos Aires, La marca editora.

JAVIER URRUTIA (Barcelona, 1979)
Professor d’Estètica al Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Filosofa i en Teoria de la Literatura Comparada. Fundador de l’escola de cinema Educa tu Mirada. Becat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per l’assaig Cap a una ecologia de les imatges (2022). Ha impartit cursos de temàtica cinematogràfca a Els Juliols de la UB, a La Casa Encendida (Madrid), a Etopia (Saragossa), etc. Entre els seus cursos destaquen Cinema de l’invisible: absència, presència i aparició, Andrei Tarkovski o allò sublim cinematogràfc i David Lynch: estranyament, bellesa i emoció.