El passat 23 de maig es va obrir la convocatòria de PostBrossa 2022, la beca de producció i exhibició de tres instal·lacions artístiques, de la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures. Amb aquesta quarta edició, es renova el compromís del centre per promoure la creació contemporània aportant un suport real a la creació i oferint al mateix temps, un espai d’exhibició a les propostes guanyadores.
La convocatòria es va tancar el 4 de juliol i més de 90 projectes (gairebé un 50% més que l’edició passada) van ser llegits, analitzats i discutits per un jurat que va comptar amb la participació de Maria Canelles (Centre de les Arts Lliures), Laia Carbonell (L’Horiginal), Marc Chornet (Centre de les Arts Lliures), Teresa Grandas (MACBA), Manuel Guerrero Brullet (assagista i comissari d’exposicions), Anna Manubens (Hangar), Pau Minguet (Lo Pardal – Fundació Guillem Viladot), Pedro Torres (artista visual) i Ester Xargay (La Pahissa del Marquet).
Finalment, i destacant l’alta qualitat de les propostes rebudes, la convocatòria es va tancar amb 3 artistes guanyadores que podran produïr i exhibir la seva instal·lació al llarg de la temporada 22-23 del Centre de les Arts lliures i que rebran una dotació econòmica de 5.000€ (1.500€ com a honorari i 3.500€ per a la producció) .
Els projectes guanyadors són:
COSES QUE FAN CRACK
de Pere Llobera
Instal·lació de peces escultòriques ceràmiques que representen arbres caiguts, arbres que han fet crack. Les peces, instal·lades en llocs controvertits, busquen la incomoditat, la reflexió i la presa de decisions per part de l’espectador. Un dels objectius és assajar sobre el concepte de desastre en uns moments històrics de clar destorotament social.
MEVAVEU
de Laura Llaneli
El projecte MEVAVEU proposa una instal·lació sonora formada per vuit altaveus que mostri les veus de 8 persones que sentin disconformitat entre la seva veu i el seu gènere en diferents situacions individuals i col·lectives a manera de composició sonora. Una instal·lació com a resultat d’un procés reflexiu grupal en el qual la veu parlada, la veu individual cantada i la veu col·lectiva dins d’un cor són protagonistes. La instal·lació incideix en l’ús de la veu com a identitat més enllà dels cossos associats a elles, no mostrant imatges de les persones participants i sense revelar les seves identitats de gènere, evitant així, una assignació binària de les veus.
GRAFIA ANIMADA PER A DESPRÉS DEL DILUVI
de Laura Ginés
La instal·lació és un instrument que esdevé un film. Es tracta d’una peça audiovisual que activa el mateix espectador; la seva interacció amb el teclat de piano situat enmig d’una sala i encarat a una projecció a tall de partitura és allò que marcarà el ritme i ordre de la reproducció del film que es projectarà al seu davant. Cada visionament serà diferent.
Finalment el jurat ha volgut manifestar l’interés per a cinc dels 90 projectes presentats, que van quedar finalistes però no van ser guanyadors del PostBrossa22:
Relats_Retrats_Retrucs, de Pep Dardanyà
Se’n destaca el risc i el joc genuí entre realitat i ficció i pintura i creació literària.
Trans Llit Pera Acció, de Haize Lizarazu
Projecte molt sòlid de música experimental i que casa amb la línia de programació del Centre de les Arts Lliures.
Estudio sobre la monarquia, de Marta Pareja
Proposta de llarg recorregut que planteja temes de memòria des d’aproximacions com reescriptura, arxiu i creació des d’un punt de vista molt acord amb la poètica brossiana.
Khaled, camí de refugi, de Martí Sancliment
Es destaca pel seu posicionament crític i per la transliteració des de projecte escènic cap a instal·lació artística.
Re-(instal·lació), d’Adrià Gandia
Un projecte inspirador i acord amb l’ideari del Centre de les Arts Lliures, pel que fa a la reescriptura que planteja de la tradició.
