- El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa inaugura el cicle d’exposicions Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte, que s’anirà desplegant fins al 27 de juny de 2027.
- El projecte, a cura de Marc Navarro, posa en relació els poemes objecte de Brossa amb altres artistes que treballen la construcció artística objectual des de paràmetres poètics.
- La primera exposició presenta un total de setze obres entre les peces de Joan Brossa i dels artistes internacionals Denise A. Aubertin, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel.
Barcelona, 4 de novembre de 2025 – El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa inaugura avui, dimarts 4 de novembre a les 18 h, un nou cicle d’exposicions titulat Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte. A cura de Marc Navarro, el cicle és fruit d’una recerca sobre l’obra artística objectual i presenta una selecció de poemes objecte de Joan Brossa per fer-los dialogar amb l’obra d’artistes que també treballen l’objecte i el llenguatge, com Denise A. Aubertin, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel. El cicle anirà presentant, fins al 27 de juny de 2027, noves versions de l’exposició que ara s’inaugura.
Cicle d’exposicions
El cicle Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte presenta una recerca a l’entorn de les arts de l’objecte com a corrent de creació artística i de pensament. En aquest context, les exposicions que s’aniran succeint presentaran una selecció de poemes objecte de Joan Brossa en diàleg amb obres d’artistes que treballen en la intersecció entre l’objecte i el llenguatge. Amb els poemes objecte com a protagonistes, el cicle pretén presentar noves mirades cap a l’obra de Brossa a partir de posar-la en relació amb artistes que també han encarat la creació artística objectual des de paràmetres poètics, però de contextos temporals, geogràfics o creatius diversos. En aquesta primera exposició, l’obra de Brossa dialoga amb els artistes internacionals Denise A. Aubertin, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel.
Amb aquest cicle el Centre de les Arts Lliures segueix perseguint la missió de la Fundació Joan Brossa de conservar, exhibir i difondre el llegat de Brossa mentre n’amplia les seves lectures i universalitza la seva obra i el seu esperit transgressor. La següent de les exposicions del cicle tindrà lloc durant la primavera de 2025, moment en què s’incorporaran a la sala expositiva noves peces tant de Joan Brossa com d’altres artistes encara per confirmar. La darrera exposició del cicle finalitzarà el 27 de juny de 2027.
Poemes objecte de Joan Brossa
Joan Brossa va presentar els primers “poemes experimentals” el 1951, amb Dau al Set, a la galeria Caralt de Barcelona, els primers poemes objecte d’una extensa producció que tindria lloc entre els anys seixanta i noranta. Aquesta ampliació de registre aniria en paral·lel a la transformació de la seva poesia literària i als discursos artístics avantguardistes vinculats a la presència de l’objecte, com els ready-made i l’objet trouvé. Tal com apunta el curador Marc Navarro al llibret que acompanya l’exposició, “la incorporació d’escenes quotidianes, el registre oral o la transcripció de frases fetes conformarien una mena de llenguatge trobat amb el qual Brossa manifestava la voluntat de fer entrar el carrer en el poema”.
Es tracta d’un llenguatge no manipulat, igual que els objectes dels seus poemes objecte, tal com veiem en les set obres de Brossa que presenta l’exposició: Burocràcia (1967), Rondalla (1988), Paperina (1986), Equinocci de primavera (1991), L’empleat (1989) i Rellotge (1994), que, al costat d’obres d’altres artistes “ens permet entrar de ple en el procés de creació d’un poeta que no distingeix un sonet d’una instal·lació, un objecte d’una acció”, en paraules de Marc Navarro.
Noves poètiques brossianes
Si bé els poemes objecte de Brossa són els protagonistes del cicle, les exposicions no pretenen crear una genealogia sobre aquestes obres, sinó desplegar un marc de lectura que ampli les mirades sobre les poètiques brossianes. La primera de les exposicions del cicle s’allunya de qualsevol agrupació temàtica i posa en contacte els objectes brossians amb un grup d’obres d’artistes internacionals: Livres cuits (Llibres cuits) (1995-2011) de Denise A. Aubertin; Portrait of Franco (Retrat de Franco) (1975) de Henri Chopin; Omniabsence (2019) de Maria Loboda; Intervention into an ideological System [After Cildo Meireles] (Inserció en un sistema ideològic [A la manera de Cildo Meireles] (2003) de Henrik Olesen; i What it is like to be what your are not (El que se sent en ser allò que no ets) (1993) de Rosemarie Trockel.
Marc Navarro defineix l’exposició com “un ‘argument subterrani’ en el qual les relacions de familiaritat i argumentals que uneixen uns objectes i altres hi són implícites. Són precisament les distàncies temàtiques, temporals i espacials entre les obres reunides allò que subratlla la seva singularitat i estranyesa”. En aquest sentit, les peces objectuals d’aquests artistes estableixen diàleg amb els poemes objecte de Brossa a través dels material que les conformen – orgànics o provinents de tradicions locals, religioses o seculars-, dels motius vegetals que presenten, o bé per la voluntat d’escapar de la lògica del llenguatge.
Així, com conclou el comissari, l’exposició “posa en relació el poema objecte de Brossa amb altres referents que donen una visió totalment nova de la poètica brossiana alhora que generen una constel·lació sorprenent, evidenciant que Brossa no és un cas aïllat i que la força poètica de l’objecte no s’acaba mai”.
Curadoria
Marc Navarro és comissari i escriptor instal·lat a Berlín. Ha comissariat exposicions al Museu d’Art Modern de Tarragona; Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre; CA2M – Museo Centro de Arte Dos de Mayo, i Fundació Joan Miró de Barcelona. Ha contribuït a catàlegs d’institucions com Secession; MNCARS – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; PalaisPopulaire; CCA Prague, i Artium Museoa – Museo de Arte Contemporáneo del País Vasco. És coeditor dels llibres Assuming Asymmetries. Conversations on Curating Public Art in the 1980s and 1990s i Curating Beyond the Mainstream. The Practices of Carlos Capelán, Elisabet Haglund, Gunilla Lundahl, and Jan-Erik Lundström.
Més informació i gestió d’entrevistes:
Diana Juanpere
djuanpere@fundaciojoanbrossa.cat
Comunicació i premsa
