La cadena poètica en moviment que hem portar a terme a l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera forma part d’un conjunt de propostes itinerants que la Fundació Joan Brossa proposa als centres educatius. La proposta està dissenyada per ser realitzada en grup tot animant a la participació i interacció de nois i noies al voltant de la poesia posada al servei d’altres formes d’expressió més enllà de la literària. És també una invitació a treballar diverses habilitats del pensament entre les quals destaquem la transposició de llenguatges i la cerca d’alternatives comunicacionals.
En concret, al nostre centre, ens ha arribat la proposta creada per l’artista Laura Llaneli. La Laura ens proposava realitzar una mutació sonora del poema de Joan Brossa que diu:
Després d’escriure el poema,
els límits de la pàgina ja no són
on va ser tallat el paper.
Tarannà, 1975
Ella, la Laura, ens explicava en un petit vídeo que els sons que fem en llegir un poema són com partitures musicals que poden anar més enllà del text literari del qual partim.
A l’interior de la caixa, hi havia cinc propostes diferents per poder fer possible aquesta creació sonora, mòbil i visual. Cada idea estava explicada molt detalladament i se’ns suggeria una proposta d’enregistrament en vídeo des de diverses perspectives comptant amb la idea que es faria a la classe. Aquest vídeo va ser, sense dubte, el punt d’enllaç proper i càlid entre l’artista i els nois i noies que rebien l’encàrrec.
De seguida, es van procedir a comprendre molt detalladament les propostes i repartir feines i responsabilitats que implicaven tot el grup. Vam comptar amb els materials que la pròpia capsa subministrava i en vam afegir de propis per poder realitzar l’acció poètica. Entre els càrrecs i responsabilitats calia tenir cura de les càmeres i, de forma especial, dels dispositius per poder enregistrar els sons ja que havien de ser protagonistes de les diverses partitures.
Un cop enregistrades les diverses propostes es van editar dos vídeos. El primer explicava les diverses mutacions sonores. Per poder fer una unitat d’aquest vídeo vam creure que filmant l’escriptura del poema de Joan Brossa en un primer pla il·lustrava una de les idees de la proposta. Aquest fil conductor acabava amb la confecció d’un avió i tot seguit se’l feia volar per la finestra de la classe com a símbol i metàfora que el poema de Brossa s’expandeix més enllà dels límits que trobaríem raonables. El segon vídeo recollia aquestes fases del treball i les opinions prèvies a l’obertura de la caixa i les posteriors a la realització en forma d’entrevistes breus als nois i noies participants.
Els comentaris dels nois i noies, a banda d’estar-ne molt contents, anaven en la direcció d’haver descobert una possibilitat poètica en el món dels sons. Tots reconeixien que la creativitat havia estat molt present en tot el treball i reconeixien que volien seguir explorant aquests camins d’expressió transversal.
Per seguir la cadena, vam incorporar a les capses petites mostres i/o objectes propis per seguir sent compartits. La divulgació a través de les xarxes dels dos vídeos ha fet possible un retorn per part de les famílies en forma de comentaris molt positius i d’admiració.
A la vegada que retornàvem la capsa, deixàvem a dins un missatge d’agraïment a la Fundació Joan Brossa i a l’artista Laura Llaneli per haver comptat amb nosaltres.
Patrici Batalla
Mestre de l’Escola Cooperativa El Puig
