Quan parlem de notes al peu ens referim a aquelles idees que un text no pot incorporar sense interrompre’s i que, per això, acaba enviant avall. Però si quan diem peu també ens referim al peu anatòmic, aleshores aquestes notes podrien interrompre una altra cosa: el caminar o, si més no, la seva inèrcia. Des d’aquí, el projecte expositiu d’Eulàlia Rovira, recorre objectes i gestos quotidians per preguntar-se com s’orienten els cossos i què vol dir, exactament, caminar dret. Buscant el rastre de l’arquitectura que s’amaga en paraules com recte, redreçar, corregir o alinear, apareix una altra sospita: què ha hagut de ser corregit perquè una cosa aparegui com a recta? Fins a quin punt la correcció no consisteix només a suavitzar les irregularitats, sinó a produir una determinada idea d’ordre que acaba semblant natural?

Jordi Antas
Lleida, 1976. Comissari independent. El seu treball se centra en projectes sobre la relació amb l’entorn, les estratègies de recepció, la narrativa i els temps a l’art, la funcionalitat social de l’artista, la performativitat del llenguatge, o la ficció dins de l’art. Membre de l’ACCA i l’AICA i director de DAFO Projectes, un space project situat a Lleida entre el 2012 i el 2019. El seu treball s’ha desenvolupat en diferents institucions públiques i privades com: Centre d’Art La Panera, Lleida, Orbital Residence, Santander, Bòlit Centre d’Art, Girona, This is Jackalope, Fundació Joan Miró, Barcelona, ​​Supersimètrica, Madrid, Fundació Arranz Bravo, Barcelona, ​​Capella Sant Roc, Valls, Centre d’Art Maristany, Sant Cugat, o Embarrat, Tàrrega, entre d’altres. Ha participat a diferents tribunals i jurats com Poppositions a Bèlgica, la direcció del centre d’Art La Capella de Barcelona, ​​la comissió d’experts d’OSIC, i la participació a CIMAM de Buenos Aires.

Eulàlia Rovira
Barcelona, 1985. Artista i docent. La seva pràctica observa com certes formes de percebre i ordenar el món s’inscriuen en els cossos, l’entorn i el llenguatge. Ha abordat qüestions com la gravetat, la visió, la superfície o la matèria inert, proposant una plasticitat perceptiva que es resisteix a les certeses fixes. Ha rebut la Beca per a la creació artística de la Generalitat (2025), la Beca Barcelona Crea (2025) i el Premi GAC (2020). Recentment ha exposat a Estudi/Obert (2026), Casa Aymat (2026), Palmadotze (2025) Art-o-rama (2024), Arts Santa Mònica (2023), Bòlit Centre d’Art Contemporani (2022), MACBA (2021) i ethall (2020).