The mental feeling of complete hapiness és una exposició curada per Anna Llopis que, després d’haver estat en la seva versió original al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa des del novembre del 2023 fins al juny del 2025, arriba en una versió en anglès i amb reproduccions d’obra a The University of Manchester en el marc de Ciutats de la Literautra de la Unesco.

Aquesta exposició parteix de la fascinació que encara avui provoca la figura de Joan Brossa per donar veu al poeta a través de la seva obra. A través de dotze àmbits definitoris de la seva poesia (Dream, Poetry, Fascination, Wakefulness, Shadow, Conscience, Liberty, Revolt, Essence, Fire, Silence, Theatre), la mostra manifesta com Brossa va posar les possibilitats del llenguatge visual i plàstic al servei de la poesia tot conreant la prosa poètica, la poesia escènica, la poesia visual, el poema objecte o la poesia literària. Es tracta d’un recorregut per una cinquantena d’obres (i les seves reproduccions) -entre poemes objectes, poemes visuals, publicacions i documentació- que confronta el visitant amb allò que va ser per a Brossa la única via possible de fugida d’una realitat opressora i castrant com l’Espanya franquista: l’art i la literatura enteses com a vies d’eixamplament de la ment.

En el marc de l’agermanament cultural entre la ciutat de Manchester i la de Barcelona, la Fundació Joan Brossa i The Creative Manchester and Modern Languages and Cultures at The University of Manchester han sumat esforços per generar aquesta versió de l’exposició específicament per a aquesta ocasió. The mental feeling of complete hapiness es podrà veure a la Universitat de Manchester entre l’1 i el 30 de setembre, coincidint, també, amb les festes de La Mercè on Manchester serà una de les protagonistes. El 17 de setembre està previst un acte i taula rodona a la mateixa exposició amb la participació de Connie Smith (Creative Manchester), Ivan Wadeson (Creative Manchester), el regidor Garry Bridgnes (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manchester i responsable d’Estratègies Culturals), Samuel Llano (University of Manchester) i Helena Buffery (Unviersity College Cork).

**

Joan Brossa (1919-1998) va començar a escriure al Front de Catalunya, mentre lluitava amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola. Més tard, ja a Barcelona i en el context gris i cru dels primers anys de postguerra, durant els quals la repressió franquista s’acarnissà brutalment contra els perdedors, trobà en l’art i la literatura una escletxa de fuita cap a la llibertat. L’exposició que presentem parteix dels inicis dels anys quaranta en què el jove Brossa, acabat de tornar del front militar, entra en contacte amb l’avantguarda cultural catalana i, de la mà de Joan Miró i J.V. Foix, comença a explorar els codis literaris i plàstics. En aquests anys Brossa fonamenta també el seu univers creatiu d’una estètica surrealista amb la creació de la revista Dau al Set, acompanyat de Joan Ponç, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep-Tharrats.

Deixant enrere aquests primers anys, al llarg de tota la seva vida, la constant necessitat de posar l’art i la literatura al servei de la comunicació, el va portar a investigar i experimentar amb els codis tradicionals que considerava caducs, limitats i limitants. Tot i que es va considerar per sobre de tot, “sempre un poeta”, Brossa va treballar la prosa, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic. Encara que per la seva capacitat de síntesi i d’adaptar-se als nous codis, considerava el teatre i la poesia com els veritables gèneres d’avantguarda entre els quals no hi havia d’haver límits, i en són mostra les accions poètiques properes a la performance que va realitzar als anys noranta. Finalment, l’exposició vol mostrar com des d’un posicionament combatiu i contestatari, sovint amb una ironia mordaç i amb la contundència del convenciment, Joan Brossa va fer de la defensa de la llibertat el seu estendard de poeta i d’home; i de la sorpresa, la imaginació i la profunditat íntima, el seu llenguatge creatiu.