Lleixes i mòmies (o traçar una lletra per poder tallar l’ombra) para atenció als racons i les escletxes, als rastres dels sostres, terres i parets de La Seca per copsar la latència d’una biblioteca que mai va arribar a existir. Reformat anteriorment per ser una zona de treball, llibreria i lectura, el que és ara l’Espai La Seca de la Fundació Brossa segueix oferint pistes d’allò que mai no s’hi ha llegit: poemaris, antologies, documents o novel·les absents i totes les mòmies que hi haurien d’aparèixer—així s’anomena a l’objecte, fitxa o testimoni que ocupa el buit que deixa un llibre en retirar-lo d’una prestatgeria. Lleixes i mòmies neix, així, de voler fer ressonar el llenguatge a l’espai expositiu i oferir la seva potencial lectura com a palimpsest: des de gestos pictòrics i coreogràfics, arxius sonors i registres documentals, les peces i activacions de la mostra conjuraran, a l’arquitectura de la sala, els seus possibles relats. Al llarg del mes que romandrà oberta l’exposició, l’espai també acollirà trobades per col·lectivitzar lectures silencioses i silenciades, compartir rondalles i relacionar-nos des de la citació. 

SOBRE EL P.I.C.
El Programa d’Investigació Curatorial (P.I.C.) és un dispositiu d’aprenentatge i experimentació en el camp de la producció i la curadoria artística que té com a objectiu la creació d’una exposició que parteixi d’un procés de recerca i de generació de coneixement compartit a partir d’unes línies d’investigació específiques i proposades pel centre d’art. El programa neix d’un conveni signat de col·laboració entre la Sala d’Art Jove amb el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, i està orientat a artistes, investigadores i curadores seleccionades de la Sala d’Art Jove dels darrers tres anys (2023-2024-2025) que desitgin conèixer de prop un procés expositiu, i tinguin un interès en el treball i el pensament col·lectiu.

El P.I.C d’enguany està format per:

Helena Laguna Bastante (Terrassa, 2000) és artista interdisciplinària, investigadora i curadora. Els seus projectes s’embasten principalment a través d’un fort interés per l’escriptura, els seus límits i el cos i el gest com a espais de relació.

Biel Llinàs (Felanitx, 1994) és artista visual, mediador i investigador. La seva pràctica explora críticament els vincles entre espai, individu i experiència. Des d’una perspectiva multidisciplinària, especialment marcada per la pintura i la instal·lació, qüestiona els relats que modelen els espais habitats des dels entrecreuaments entre la biopolítica, les poètiques de la memòria i la fenomenologia de l’arquitectura.

Mireia Molina Costa (Barcelona, 1997) s’interessa per les formes que pren el llenguatge a través de la paraula, la veu i la seva absència. Des d’una atenció a l’eco/hidrofeminisme, la seva pràctica se situa entre l’escriptura, el cant i la creació sonora, així com processos de relació que han donat lloc a treballs editorials, curatorials i audiovisuals.