L’Exposició de varietats antifeixistes és un dels eixos centrals de la programació Portabella: agent provocador. Es tracta d’un projecte complet i complex que pren com a punt de partida el Concert irregular (1968), una obra escènica que va constituir la primera creació conjunta del triangle format per Brossa, Portabella i el músic Carles Santos. El Concert irregular es va estrenar a la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence —amb motiu del 75è aniversari de Joan Miró— i va tenir una segona representació al Teatre Romea de Barcelona, constituint una obra quintaessencial de les ruptures tant estètiques com polítiques característiques de les insurreccions mundials de 1968.

L’observació detallada d’aquestes dues posades en escena —i d’una tercera realitzada a Nova York l’any següent—, que van provocar reaccions molt contrastades entre el públic i els mitjans de comunicació, ens permet reconsiderar diversos aspectes dels problemes que avui enfronten les arts radicals i les pràctiques culturals crítiques en una situació de crisi sistèmica polaritzada entre la proliferació de subjectivitats emancipades en revolta i l’ascens violent dels supremacismes. L’Exposició de les varietats antifeixistes pren aquest context com a fris per tal de treballar amb artistes contemporanis que segueixen, avui, les actituds radicals de creadors com Portabella, Brossa o Santos. Així doncs, enmig de les aportacions documentals prenen protagonisme obres contemporànies d’artistes com Paula Artés, Mabel Palacín, Abel Jaramillo, Núria Güell o Daniela Ortiz, alguns dels treballs produïts expressament.

El programa públic, en forma de Concert de varietats antifeixistes serà la tercera capa i, finalment, una publicació que, més que un simple catàleg, consistirà en una transposició impresa del conjunt d’experimentacions anterior, incloent nombrosos materials inèdits i articulada al voltant d’un extens text crític de Marcelo Expósito.