Quan preguntes…

Investigar significa recórrer un camí farcit d’expectatives, traves i obstacles per arribar a un destí inexplorat, on encara no hi ha arribat ningú. Investigar un arxiu és un procés laberíntic, sisifià, gairebé impenetrable. L’arxiu es converteix en una fortalesa inexpugnable de materials classificats, en una representació física i ideològica del castell kafkià, associada a burocràcies, rigideses i encotillaments frustrants on les expectatives xoquen contra el mur de la realitat.

Mentre cartografiàvem els llocs de Brossa, l’objectiu de la nostra recerca, cartografiàvem també el nostre procés d’investigació. Des de l’inici hi veuràs el final, però per arribar-hi, hauràs de recórrer el camí laberíntic del dubte, posant atenció a cada pas, descobrint que cal entrar en Brossa, en el seu despatx i en el seu arxiu per acabar entenent la complexitat i la dificultat del procés d’investigació.

El recorregut que tot just inicies et durà pel paisatge imaginari que es genera després de recórrer tot un camí. Entendràs que cada pas és essencial per crear-lo i apreciar-lo.

Tot sorgeix d’una pregunta. L’èxit o el fracàs d’una investigació depèn de la capacitat de girar sobre l’eix d’un mateix, de preguntar-se, d’entendre’s, de saber què es busca. Per trobar una conclusió cal conèixer-se a un mateix.

Avança. Arribaràs a un despatx, contenidor de l’error, del dubte i de la taula on s’hi ha abocat temps, esforç, ànsia i anhel. Si vols, asseu-t’hi, treballa-hi. Juga-hi, fins i tot. Hauràs d’esquivar-la per il·luminar-te, per trobar el camí. Quan ho facis, sentiràs la màgia de posar els ulls en el paisatge.

Continua. Veuràs el treball a l’ombra, l’essència que mai s’ensenya, però forçosament ha de ser-hi. La força del verb se sintetitza en l’acció: parlar, obrir, fotografiar, buscar, sistematitzar, dirimir, objectar, concloure. Unes passes més enllà, el verb serà endinsar-se: endinsar-se en Brossa.

Ets a unes poques passes del final. Ara és el moment de contemplar el paisatge, d’entendre’l, de descobrir que cal caminar molt, cal treballar encara més, per arribar a veure la llum del paisatge amb els ulls i adonar-se que el trànsit és el fi.

…només l’eco respon.

Mireia Porqueras i Enric Rodon