L’exposició Sumari Astral explora la noció de màgia en les pràctiques artístiques contemporànies del nostre context, a partir de resseguir aquest interès en el llegat eclèctic de Joan Brossa. El projecte comissariat per Caterina Almirall comprèn una primera fase de recerca col·laborativa basada en la pràctica, una exposició, un programa d’activitats i una publicació.

Brossa sempre es va definir com a poeta, però sense posar límits, entenent la poesia com una forma de vida, com a experimentació constant, oberta i plural.
Teresa Grandas

Joan Brossa va explorar una gran varietat de llenguatges artístics al llarg de la seva trajectòria: la poesia, la prosa, el teatre, la performance, els objectes, les instal·lacions, el film… però sempre va entendre el conjunt de les seves obres com a “poesia”. El seu llegat per tant, més enllà d’una eclèctica producció en diversitat de formats, resulta en una manera concreta d’entendre les pràctiques artístiques com un llenguatge per mitjà del qual experimentar amb la multiplicitat de significats del món, recollint el gir cap a la condició material del llenguatge, transgredint i eixamplant les fronteres d’aquests llenguatges.
El projecte parteix d’aquesta noció de l’art com a llenguatge, per mitjà del qual experimentar amb la multiplicitat de significats del món -com a text, com a objecte, com signe i significat—, per observar de quina manera (el poeta, l’artista) juga amb el món i amb la forma com ens hi relacionem. El text, el gest, la paraula, són en mans de l’artista les eines per interrogar i qüestionar aquest món on vivim, la realitat que creem, tant en l’imaginari individual com en el col·lectiu, en el que és íntim i en el que és social.

A mí me parece que en una época las diferentes expresiones artísticas de una época, la pintura, la escultura, en este caso el cine, son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan. […] Todo es una cosa que parte de unas necesidades diferentes, pero que como digo, hay un momento que se juntan. Sé que para mí escribir un poema o hacer un guión de cine o hacer un número de musical siempre obedece a esta cosa íntima que sale, que va de dentro afuera. Para mí siempre es una cosa que va de dentro a fuera. Nunca al revés. Ahora, se puede canalizar a través de diferentes medios.
Entrevista a Joan Brossa, entrevista A Fondo, RTVE, 1978.

El projecte Sumari Astral busca no tant prendre a Brossa com a exemple o referent sinó com a caixa d’eines o compendi de gestos que ni tan sols li són propis, sinó que són compartits. Vol trobar-ne els rastres menys evidents, en llocs inesperats i en relacions que ens sorprenguin. Ens proposem dur a terme una recerca performativa, a partir de les mateixes pràctiques artístiques i les relectures que en puguem fer conjuntament.
Per fer-ho ens proposem utilitzar aquestes mateixes eines, posant en pràctica una recerca basada en la pràctica artística, i indagar en una mena de genealogia inversa en la qual començar a partir del present, intuint en artistes contemporanis gestos o intencions que puguem reconèixer afins a aquesta forma d’entendre les pràctiques artístiques que Brossa va practicar. Que en comparteixin les preguntes, les estratègies i els principis.

LA MÀGIA
Sumari Astral, el títol del projecte el prenem del darrer poemari que va escriure i que es va publicar pòstumament. Diuen que el mateix Brossa va demanar que es publiqués una vegada ell hagués mort, fet que fa pensar en una forta consciència del llegat, del que deixem, de com les paraules que hem escrit ens sobreviuen, en els ecos que generem, en els diàlegs que perduren en el temps com quelcom essencial en les pràctiques artístiques… Aquesta recerca va a buscar aquests ecos, en vol recórrer la distància i les possibles oscil·lacions.
Sumari Astral és un poemari que ja en el títol ens parla d’una relació amb forces invisibles que operen sobre nosaltres i la realitat que construïm al nostre voltant. De la relació entre el món visible i l’invisible. Així, situem una temàtica transversal a tot el projecte relativa a la noció del que és màgic, entès d’una forma àmplia i que ens situa en els espais de transformació de la realitat i de desplaçament de significats amb què jugava Brossa. L’objectiu és posar en pràctica estratègies metodològiques que ens permetin ser coherents amb el projecte i que prenem del llegat brossià.

CATERINA ALMIRALL
Comissària independent i docent. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat El Passadís (Barcelona), actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors ha desenvolupat projectes de comissariat com “L’arbre del que encara no saps” (CaixaForum Barcelona, 2023), “Esdevenir immortal i després morir” (La Capella, Barcelona, 2020), “La nit del cos” (Bombon Projects, Barcelona, 2019), “Una exposició como un conjur” (Can Felipa, Barcelona, 2018), “El 85% de la matèria” (C.A. Maristany, Sant Cugat / MAC, Mataró, 2017/18) o “Truco a la porta de la pedra” (La Puntual, Sant Cugat / La Panera, Lleida / Espai Trapézio, Madrid, 2016). Ha comissariat el cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18 amb “Mesurar amb precisió els cims llegendaris!” i el programa EPHEMERAL a la fira SWAB Barcelona 2018 i 2019. 
Actualment és la directora de l’ACVic-Centre d’Arts Contemporànies de Vic i escriu habitualment per a la revista de crítica A*Desk.
Pàgina web de la comissària de l’exposició