Exposició comissariada per Eduard Escoffet que repassava les diverses tendències de la poesia experimental a Europa i Amèrica entre els anys 1946 i 1980, el mateix moment en què Joan Brossa desenvolupà el seu llenguatge poètic. Fou un dels projectes més destacats de l’Any Brossa.

Amb l’objectiu de contextualitzar la recerca poètica de Brossa, La xarxa al bosc volia oferir una mirada àmplia i necessàriament fragmentària de la galàxia de poetes que van eixamplar enormement el camp d’expressió poètica i van influir en la resta d’àmbits creatius. El període de l’exposició —de 1946 a 1980— venia determinat per l’aparició a París del lletrisme, que va organitzar la seva primera activitat pública el gener de 1946, i l’inici d’una dècada, la de 1980, en què Brossa començà a ser àmpliament reconegut.

Entre aquests dos anys, poetes de tots els racons d’Europa i Amèrica exploraren noves vies per fer dialogar la poesia amb les eines i els llenguatges del present. És també en aquest període quan es multiplicaren els grups, revistes, festivals i plataformes que acabaren conformant una xarxa gairebé infinita que traspassà fronteres i que va fer circular poemes visuals, concrets i sonors en tota mena de suports, sovint efímers i de baix cost. L’exposició se centrà en tots aquests suports per mostrar no només les creacions d’aquests poetes sinó també per fer evident els mitjans d’intercanvi de l’època i mostrar textos teòrics que ajudessin a entendre els plantejaments que hi havia al darrere d’aquesta vasta producció.

Entre d’altres, l’exposició presentà obres i documentació de Felipe Boso, Bernard Heidsieck, Edgardo Antonio Vigo, Fernando Millán, Augusto de Campos, Eugen Gomringer, Amanda Berenguer, bpNichol, Nicanor Parra, Guillem Viladot, Arrigo Lora-Totino, Paul de Vree, Elena Asins, François Dufrêne, Décio Pignatari, Brion Gysin, Ernst Jandl, Antonio Caro, Bob Cobbing, Guillermo Deisler, Pierre i Ilse Garnier, Alain Arias-Misson, Jiří Kolář, Salette Tavares, Marcel Broodthaers, Mathias Goeritz, Mary Ellen Solt, António Aragão, Ferdinand Kriwet, José Luis Castillejo, John Furnival i Juan Luis Martínez. Tot aquest material fou presentat en diàleg amb obres de Joan Brossa.

Les obres exposades procedien de: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Fondazione Bonotto, Archivo Lafuente, AcquAvivA Archives, Arquivo Fernando Aguiar, Museu Jaume Morera, Fundació Privada Guillem Viladot, Arxiu Hac Mor Xargay, Fundació Joan Brossa i els arxius personals d’Eduard Escoffet, Salette Brandão, Vicenç, Altaió, família Iglésias Colomer, Glòria Bordons i Manuel Guerrero.

Aquesta mostra obria el segon dels cicles de la programació de la seu de la Fundació, el cicle dedicat a l’experimentació creativa en tots els seus registres: la crisi del llenguatge.

L’exposició es podrà visitar fins al ​17 de novembre​ i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.