Un cotxe és un diàleg entre un creador d’arts escèniques i un Renault 21. És un encontre entre dos vells amics en hores baixes. L’R21 representa el paradís perdut de la infància del creador però, al mateix temps, és una icona del creixement econòmic de finals dels vuitanta i principis dels noranta i un clar exemple que el vehicle de combustió d’ús particular ha configurat l’imaginari social i econòmic des de mitjans del segle XX. 

Un cotxe és la tercera part del projecte de recerca i creació escènica Farewell, Petroleum!, iniciat el 2022 amb l’objectiu d’explorar les implicacions culturals, polítiques i simbòliques del final dels combustibles fòssils. Al llarg de diverses peces presentades en formats i contextos diferents— el projecte intenta generar imaginaris per a un futur postpetrolífer. Si les dues primeres parts abordaven aquesta qüestió des d’una mirada més coral i metafòrica, Un cotxe introdueix una perspectiva més personal i directa.

A partir d’aquesta relació entre memòria íntima i història col·lectiva, la peça desplega una mena d’història sentimental del Renault 21 i del lloc que el cotxe ha ocupat en l’imaginari social de les darreres dècades. Durant aquell període, el vehicle privat es va convertir en un símbol d’ascens social, llibertat individual, masculinitat i prosperitat econòmica. Avui, però, aquests mateixos objectes apareixen travessats per una nova lectura: la consciència dels límits econòmics, energètics i ecològics del model que els va fer possibles. El Renault 21 funciona així com un eix simbòlic que connecta la biografia personal amb la història socioeconòmica recent.

Pau Masaló 
Creador que explora els límits entre el teatre, la performance i l’espai públic. La seva obra es caracteritza per una mirada política i social, amb un interès especial per com les estructures de poder, la identitat i la col·lectivitat es manifesten en els espais que habitem. A través d’una aproximació transdisciplinària, Masaló fusiona el llenguatge escènic i la intervenció en l’espai públic, buscant establir un diàleg directe amb el públic i generar experiències compartides i efímeres. Actualment desenvolupa els seus projectes des de la plataforma de creació escènica Contenidos Superfluos.

Entre els seus darrers projectes destaquen Un cotxe (guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín de la Fundació Joan Brossa — Centre de les Arts Lliures, beca Barcelona Crea i beca de recerca de l’OSIC), Lembra-te dos meus pecados (amb la companyia portuguesa Momento Artistas Independentes), Farewell, Petroleum! (com a artista resident al Teatre Lliure), Ciutat dormitori (Teatre Lliure, guardonat amb el Premi MAX, el Premi de la Crítica i el Premi El Temps de les Arts) i The National Body (Festival Grec i Sala Hiroshima). Col·labora habitualment amb altres artistes i companyies com ATRESBANDES, Irena Visa, Hotel Col·lectiu Escènic – Lisi Estaras, El Eje, Ivan Cascon, Carla Rovira o Albert Quesada. 

La crítica n’ha dit: 

«Amb Ferran Dordal, Masaló ha creat una dramatúrgia complexa amb un mecanisme senzill. Un fil vermell impecable entre la reflexió i l’emoció. […] Com ja passava a Ciutat dormitori, sempre hi ha un factor poètic en els seus projectes tan basats en el document.»
Juan Carlos Olivares
La Vanguardia

«Masaló fa una mirada tendra, però no nostàlgica, cap a aquells anys d’eufòria, amb la companyia dels seus pares, que estan perfectes fent el paper d’ells mateixos a l’escenari.»
Magí Camps
La Vanguardia

«Una sucosa reflexió escènica al voltant d’un Renault 21, vehicle familiar que ens transporta al llunyà paradís de la infància. Un cotxe és una insubmissió senzilla i tendra contra el mantra del thatcherisme: ¿“no hi ha alternativa”?.»
Manuel Pérez i Muñoz
Entreacte

«Una de les qualitats d’aquesta estupenda proposta, rau en la seva intergeneracional capacitat per establir ponts entre present i passat. […] Masaló ho aconsegueix amb talent, sensibilitat, agudesa i sentit de l’humor.»
Ramon Oliver
Recomana.cat

«No és únicament un exercici de nostàlgia, sinó una lliçó de vida que, amb quaranta-dos anys, el Pau explica amb una clarividència meridiana.»
Martí Figueras
Núvol