Si Déu és bellesa, la Bellesa existeix? és un espectacle performatiu d’Albert Arribas, Sílvia Delagneau i Alícia Gorina que reflexiona sobre la complexitat dels processos artístics, sobre la necessitat de l’art en la societat contemporània i sobre l’existència o no de la bellesa, a partir de la vida i obra del pintor finlandès Vilho Lampi. 

Un viatge delirant a través de les reflexions estètiques elaborades per un excèntric intel·lectual incomprès, en què una part del públic podrà pujar a l’escenari i participar activament, modelant un bloc de guix amb martell i cisell, per tal de descobrir quina escultura amaga l’interior de la matèria.

Alícia Gorina
Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona (premi extraordinari 2008). Entre els anys 2005 i 2026 ha dirigit diversos espectacles dels que destaquen Tinc un bosc al cervell, de Guadalupe Sáez (Sala Beckett 2026); Electra, a partir d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides (Teatre Lliure, 2025); Vosaltres, les bruixes, de Jan Vilanova (TNC, 2024); Ifigènia, a partir d’Eurípides (Teatre Lliure, 2024); Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, d’Eleonora Herder (Teatre Lliure, 2021); Solitud, de Víctor Català (Teatre Nacional de Catalunya 2020); In Wonderland, creació col·lectiva (Festival Grec 2019); Els ulls dels altres, de Sadurní Vergés (Teatre Principal de Palma 2019); l’escena catalana de l’espectacle internacional Topographies of Paradies, de Madame Nielsen (Teatre Dramaten de Suècia, 2018); Blasted, de Sarah Kane (Festival Temporada Alta 2017 i Teatre Nacional de Catalunya 2018); Déu és Bellesa, de Paavo Rintala i Kristian Smeds (Teatre Maldà 2017); Watching Peeping Tom, d’Alícia Gorina (Festival Temporada Alta 2014, La Seca Espai Brossa 2016, Sala Atrium 2017, Teatre Lliure 2018); Frontex (dins l’espectacle Fronteres), de Falk Richter (Teatre Nacional de Catalunya 2013-2014); Imatges Gelades, de Kristian Smeds (Festival Lola 2011, Sala Beckett 2012, Teatre Lliure 2013); Puputyttö, la chica conejita, de Saara Turunen (Sala Beckett 2010); El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht, dins del programa “Big stage” (Teatre de la ciutat de Helsinki, Finlàndia, 2005). Ha treballat com a ajudanta de direcció, productora i professora de teatre. Ha estat membre del consell de redacció de la revista (Pausa.) de la Sala Beckett i membre fundador de l’Associació Artística Indi Gest.

Albert Arribas
Director escènic, dramaturg i traductor teatral. Premi Crítica Serra d’Or 2025 a la millor aportació a l’escena contemporània, i Premi de la Crítica 2024 i 2026 a millor espectacle de petit format. Els seus treballs s’han estrenat en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Goya, la Sala Beckett, el Teatre-Auditori de Sant Cugat, La Seca – Espai Brossa o el Teatre Akadèmia, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona / Salt o la Mousson d’Eté a França. Entre els seus darrers muntatges com a director escènic destaquen Dinamarca, de Lluïsa Cunillé (Sala Beckett, 2026); Beethoven, amb Xavier Albertí (La Fàbrica, 2026); Freshwater, de Virginia Woolf (La Fàbrica, 2025); Opereta imaginària, de Valère Novarina (Espai Brossa, 2025); Verbagàlia, de Víctor Català (Sala Atrium, 2024); Les bacants, d’Eurípides (La Gleva – Festival Clàssics, 2024); Al contrari!, de Lluïsa Cunillé (Sala Atrium, 2024); El gos, de Lluïsa Cunillé (Teatre La Gleva, 2023); Beuarra, d’Albert Balasch (Teatre La Gleva, temp. 2022/23); Cadires, de Mont Plans i Oriol Genís (Teatre Goya, temp. 2022/23); Acis & Galatea de G. F. Händel (Teatre-Auditori Sant Cugat, temp. 2021/22) o El jardí de Lluïsa Cunillé (Sala Beckett, temp. 2020/21). Com a dramaturg, ha treballat amb creadores escèniques com Alícia Gorina (Ifigènia, Solitud, In wonderland, Si Déu és bellesa, la Bellesa existeix?), Sílvia Delagneau (El sexe dels fongs, RAVE) o Lurdes Barba (L’Hèroe), i també ha estrenat alguns textos propis com Selecció o El cant de la Gorgona. Entre els autors teatrals que ha traduït es poden destacar Sarah Kane (Blasted, La psicosi de les 4.48), Antonio Tarantino (Vespres de la Beata Verge, Stabat Mater), Edmond Rostand (Cyrano, per a Lluís Homar), Valère Novarina (L’opereta imaginària), Tony Kushner (Àngels a Amèrica), Davide Carnevali, Sarah Berthiaume, el marquès de Sade o T. S. Eliot.

Sílvia Delagneau
Premi Ciutat de Barcelona de teatre 2019 i Premi Max al millor vestuari 2024 i 2025. És escenògrafa, figurinista i creadora en disciplines com el teatre i les arts visuals. Va formar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’École Supérieure des Arts Décoratifs de París. En la seva recerca escènica, li interessa l’escenogràfica generadora de significat, tant en l’àmbit conceptual com plàstic. Com a escenògrafa i figurinista és col·laboradora habitual de la companyia La Veronal en produccions com La mort i la primavera a la Biennal de Dansa de Venècia, Totentanz a la Triennale de Milan, Firmamento al Festival Grec de Barcelona, Rothko Chapel per a la Companyia de Dansa de l’Òpera de Goteborg, Pasionaria als Teatros del Canal de Madrid i el Festival Grec de Barcelona, Sonoma al Festival d’Avinyó, Opening Night al Teatre Nacional de Catalunya, Carmen al Teatre Reial de Dinamarca o Orfeo ed Euridice al Teatre de Dansa de Lucerna. 
Entre els seus darrers espectacles com a directora escènica, hi ha els espectacles de creació El cel no es guardarà el secret al CCCB, El sexe dels fongs (Teatre Nacional de Catalunya – Grec Festival de Barcelona, 2020) RAVE (Teatre Lliure) i Només ens vol protegir del cel (Festival Grec, 2015), entre d’altres. També ha dirigit l’òpera The Fox Sisters, de Marc Migó (Gran Teatre del Liceu, dins el projecte Oh!pera, 2022). Com escenògrafa i figurinista ha treballat amb nombrosos directors i directores com Xavier Albertí, Àlex Rigola, Marta Pazos, Victoria Szpunberg, Alícia Gorina, Jordi Oriol, Lurdes Barba o Albert Arribas, entre altres.