No Pares (sigue, sigue) és una performance a mig camí entre una classe de spinning i una conferència performativa. Una peça que indaga en les violències que s’amaguen darrere l’imperatiu d’esforç, millora i autorealització perpètua propis del turbocapitalisme. Desemmascarant les formes de violència i manipulació que s’oculten darrere l’eufòria vinculada als relats d’èxit i superació, mostrant la culpa i la insatisfacció que els acompanyen.

L’obra ens presenta un Sísif modern atrapat en un pedaleig infinit a ritme de merengue-house. Una performance que es qüestiona i intenta superar-se a si mateixa, assolint el tan desitjat següent nivell, el reconeixement i l’èxit, sempre tan llunyans. Amb un to entusiasta i un ritme frenètic el públic es veu progressivament seduït i reflectit en aquest deliri autoexplotador.

Sergi Casero Nieto
És artista escènic i performer. El seu treball se situa a la intersecció entre el cub blanc de la galeria i la caixa negra del teatre. En aquest espai gris, Casero intenta dissecar el malestar contemporani des de l’escena, posant el focus en els impactes subtils però violents que els relats hegemònics exerceixen sobre la nostra vida quotidiana. En la seva pràctica, explora els límits de la representació i la participació, qüestionant les estructures de poder que configuren la nostra existència.
Les seves performances s’han presentat en nombrosos festivals i institucions internacionals, entre els quals: Théâtre de la Ville (París, França), Frascati Theater (Amsterdam, Països Baixos), Museo Reina Sofía (Madrid, Espanya), FIT Festival (Lugano, Suïssa), Auawirleben (Berna, Suïssa), Festival delle Colline Torinesi (Torí, Itàlia), Zona K (Milà, Itàlia), B.Motion Festival (Bassano del Grappa, Itàlia), Het Nieuwe Instituut (Rotterdam, Països Baixos) entre molts d’altres.